Carmen Aguilar, estudiant a Grenoble

Sóc la Carmen Aguilar Gurrieri. Ja fa un quant temps que hem vaig decidir a marxar de Mataró i viure l'experiència de conèixer un nou país i una nova cultura. Ara fa gairebé tres anys que visc i estudio als Alps francesos; a Grenoble, la capital dels Alps, com diuen els francesos. És una ciutat molt universitària, la Universitat de Grenoble és una de les més importants de França pel que fa a ciències i enginyeria. A Grenoble, estic fent un doctorat en biologia estructural a la seu francesa del European Molecular Biology Laboratory (EMBL), el qual te la seva seu principal a Heidelberg (Alemanya).

La principal motivació per marxar van ser les ganes de conèixer món i formar-me a l'estranger. Era el moment ideal, acabada de llicenciar i recent tornada d'Alemanya (on vaig viure set mesos amb una beca Leonardo DaVinci). En aquell moment vaig pensar que a tornar a casa sempre hi seria a temps, i el meu entorn em va animar a fer el pas, especialment la meva mare. Així que vaig decidir omplir la sol·licitud i vaig passar el procés de selecció. El cert es que estic molt contenta d'haver-ho fet, es tota una oportunitat i una experiència.

Quedar-m'hi? De moment encara em queda un any de tesi doctoral, i desprès ja veurem. Em sento molt a gust a França, així que el temps dirà! A la llarga, si que m'agradaria tornar però per ara no tinc pressa.

Els francesos són una gent divertida, que els agrada el bon viure. Així que fa bon temps, les terrasses i els parcs s'omplen de gent fent picnics, on no hi falta un bon vi, una baguette i un bon tall de formatge. Qualsevol excusa és bona per jugar a la petanca, es tingui l'edat que es tingui, acompanyat d'un gotet de Ricard.

Una de les coses que més m'ha sobtat de França, i haig de dir que de manera molt positiva, és el seu sentiment de ser ciutadans de la República Francesa. Un republicanisme entès com un conjunt de drets i deures, que fan gran l'estat. Reclamen i exerceixen els seus drets, però sempre complint amb les seves obligacions com a ciutadans.

El que més trobo a faltar de Mataró és el mar. Aquella pau que dóna estirar-se a la sorra a escoltar l'anar i venir de les onades de fons.

Intento seguir una mica l'actualitat de la ciutat, internet és una bona eina per mantenir-me informada. Miro de baixar per Mataró tres o quatre vegades l'any i així mantenir el contacte amb la gent i el lloc. La ciutat es desenvolupa molt ràpidament, cada vegada que passejo per Mataró hi descobreixo nous racons.

A Grenoble hi circulen 4 línies de tramvia. La Línia A travessa la ciutat de sud a nord-oest passant pel centre, és una de les línies més utilitzades ja que té parada a l'estació de trens i autobusos. Tot aquell que ve d'Espanya queda molt sorprès quan per megafonia anuncien la direcció del Tram A: "Fonatain - "La Poya". Aquí ho deixo!