Bibiana Zariquiey, arquitecta a Innsbruck (Àustria)

Em dic Bibiana Zariquiey, sóc arquitecta de professió i ara fa nou mesos que vaig decidir complir un dels somnis que sempre he tingut, anar a viure a Àustria. Vaig comprar un bitllet d'avió de només anada i el primer de Maig vaig arribar a la ciutat d'Innsbruck, la capital de la regió austríaca del Tirol. Els inicis no van ser gaire bons, no sabia alemany (ni austríac ni tirolès, els dialectes propis de la regió), però de seguit vaig trobar un lloc per viure en una casa compartida i una feina temporal per sobreviure en un restaurant. No em va costar gens fer amistats i encaixar entre aquesta societat tot aprenent la seva cultura i la seva manera de fer.

Sí és cert que Innsbruck es troba en una vall molt tancada, on reina la tradició i les costums antigues i la mentalitat (sobretot de la gent gran) és forca tancada, fet que em va fer notar al principi un cert "distanciament" cap els immigrants, com jo. Ara bé, també és cert que Innsbruck és ciutat universitària el què li dóna una altra atmosfera, més juvenil i activa.

Actualment estic treballat en un despatx d’arquitectura (Sphere) que depèn d’una gran enginyeria amb sucursals a Viena, Budapest, Munich, etc. i he llogat un petit pis de 30m2 just al centre que comparteixo amb la meva parella, qui fa dos mesos va venir a continuar aquesta aventura amb mi.

El què em va empènyer a l'elecció de la cuitat va ser el seu entorn natural. Sóc una amant incondicional de l'escalada i l'alpinisme i Innsbruck és el millor destí dins d'Àustria per a poder practicar aquestes activitats. Una de les coses que més il•lusió m’ha fet és pujar el pic Hafelekar (2256m). Va ser tota una “excursió”. Des de la finestra de casa veig tota la Nordkette (la serralada nord) i quan esmorzo sempre penso en pujar un d’aquests pics que ens envolten... doncs vaig decidir envalentonar-m’hi... així que des de la porta de casa vaig pujar al pic i vaig tornar .. tot a peu! És increïble com està la natura tant a prop... és una de les coses que em fan estimar tant aquesta cuitat! Ara que comença l´hivern, una de les activitats després de la feina és anar a fer esquí de muntanya. Aquí es compleix l'horari europeu, és a dir, i a les 6 de la tarda es plega de treballar i es tanquen totes les botigues. Llavors la gent agafa els esquís, les llinternes frontals i puja muntanya amunt per després fer un descens amb vistes nocturnes de la ciutat. És molt bonic!

Des d'aquí, animo a tots aquells que tinguin el cuquet d'aventurar-se en un altre país, pot ser que l'inici no sigui senzill, però val la pena lluitar pels somnis, la recompensa és gegant! Una abraçada de neu d'una capgrossa innsbruckiana.