Bàsquet femení d'alta escola

La Federació Espanyola de Bàsquet va reconèixer a la UE Mataró com la segona millor entitat de tot l’Estat en el món del bàsquet femení. Un estudi que recollia els millors darrers resultats en categories cadet, infantil i júnior, determinava que el bàsquet de Mataró és un dels referents. Una conclusió que no és casual, ja que “la roda”, com diu Joan Ventura sobre la maquinària mataronina, no s’atura de fa temps. El Director Esportiu, Albert Illa, li afegeix que és des de “fa una dècada més o menys”. I que duri aquesta manera de fer: les nenes entren aviat al club, es formen, guanyen i donen el gran salt a altres equips potents a nivell sènior. Una fórmula “familiar i metòdica” de la que el president no vol sentir a parlar de sortir-ne.

Per Ventura la clau és “generar jugadores”, no fitxar-les. “Som un club formador, i anem generant etapes sempre buscant que quan acaba una en comenci una altra”, explica el president. Illa afegeix: “La clau és tenir molt volum de jugadores; fa deu anys teníem un mini i un júnior amb quatre cadets, dramàtic. Es va fer un esforç per formar grups, si a això li sumes la sort del talent els èxits arriben”. El president creu que és important el treballen com una “gran família”, on “no només formem jugadores, sinó també estem formant entrenadors que creixen dins de la casa”.

Per Ventura, la clau és oferir un projecte a llarg termini, ja que les noies “venen de minis, es formen correctament i sempre tenen una línia ascendent competint en els millors campionats catalans i estatals”. “Ve gent de fora del Maresme també perquè els agrada la manera de treballar, ens tenen com a referent fora d’aquí. I a tot l’Estat encara més”, remarca. El problema, però, es troba en el primer equip: “sense multinacionals o publicitat potent al darrera no podem aspirar a la màxima categoria, que seria bo per la base, però llavors seria diferent i potser des de la base no arribarien tantes jugadores al sènior; amb més pressupost estaríem més amunt”. Per això jugadores com Mariona Ortiz estan “tocades” per molts clubs, però de petites “no marxen perquè aquí estan al màxim nivell... de grans ja sí perquè lògicament busquen seguir progressant”.

Per Illa, els perills són “les fluctuacions que es poden patir amb entrenadors que van i venen”. Per això és important “tenir un volum important, en necessitem més encara”, tot i que creu que a Mataró ho tenen controlat: “entrenadors bons i qualificats que són de casa, els que hem renovat estan molt ficats i també seran de la casa en 2-3 anys... és una roda que evita gent que marxa i a la vegada, si passa, el bloc es mantingui perquè creem grups per sobre dels personalismes”. Així han sortit fornades com l’actual de Rosó Buch i Ortiz –ara al Girona- i d’altres més anteriors. I tenint “dos equips per generació, que fa que les fornades puguin anar progressant mica en mica” i amb “resultats importants”. “A banda de ser un pols d’atracció per jugadores que volen fitxar, que també són necessàries per complementar”, remarquen els dos.

El futur passa ara per no mirar només a la punta de l’iceberg, sinó ampliar la xarxa “per nodrir els equips de dalt, que van més mancats que els petits”. Sense descuidar el que els fa importants, ja que com diu Illa, quan viatgen a Lliga Femenina 2 “se sorprenen que tinguem base, molts només tenen un primer equip i res de pedrera”. Una cantera femenina de 12 equips i més de 120 jugadores que en els darrers cinc anys ha estat el segon millor equip en campionats estatals a nivell formatiu: infantil, cadet i júnior. La roda que comença als minis, com la mateixa Núria Martínez, actual bronze al Mundial de Bàsquet amb Espanya i guanyadora de la Nit de l’Esport a Mataró, i que des de fa molts anys no s’atura.