Capgròs
2021 no ha estat any de traspàs però sí any olímpic. Tòquio va acollir els Jocs de la Covid, un any tard i sense públic, però en clau mataronina la cita serà recordada per la delegació àmplia i femenina i sobretot per la medalla de plata que la selecció estatal de waterpolo va guanyar. Premi gros per Marta Bach i Roser Tarragó, les dues referents de la generació de ‘les irrepetibles’ que ha situat la ciutat al mapa d’aquest esport a nivell mundial, i també d’Anni Espar i Elena Sánchez, que comparteixen amb Bach l’equip del CN Mataró.
De Tòquio en queda no només la segona medalla olímpica del waterpolo (ja havia estat plata a Londres 2012). La palista Gàlia Dvorak participava als seus quarts Jocs i a més desfilava a la cerimònia inaugural lluint la Laia l’Arquera. Berta Ferreras debutava a la gran cita i se’n tornava amb el diploma, premi al retorn de la natació artística espanyola al màxim nivell. La marxadora Raquel Gonzàlez millorava sis llocs respecte la cita anterior de Rio .
Més enllà dels Jocs, 2021 deixa imatges esportives com la victòria de Peter Sagan a l’esprint de la Volta al Camí de la Geganta, el tercer títol ATP d’Albert Ramos o quatre mataronines campiones d’Europa de clubs: Carla Fontdeglòria i Aina Florenza amb el Palau d’hoquei i Marta Torrejón i Leila Ouahabi amb el Barça de futbol. L’esport femení, al poder!
Dos títols i tres canvis de categoria
Els clubs mataronins n’han vist de tots colors, aquest 2021. L’stm CNM va perdre tres finals (Copa, LEN i Lliga, jugant a casa)i després ha guanyat dos títols. El Club Hoquei Mataró ha vist com els seus dos primers equips s’intercanviaven la categoria: l’OK Lliga. L’altre canvi de categoria, cap amunt, ha tingut l’Advisoria Boet Maresme de protagonista. Després de fer història al play-off d’ascens a primera jueguen la nova la Lliga Femenina Challenge.
L’orgull de l’esport femení
Gàlia Dvorak,
Palista internacional de tennis taula.
Olímpica per quart cop a Tòquio 2020
El 2021 ha estat un any atípic per molts motius diferents i es que en mig d’una situació pandèmica molt incerta, amb un any d’endarreriment i amb gran part de la població local en contra, es van disputar els Jocs Olímpics de Tòquio. Portava pensant i entrenant per aquesta fita desde el día que em eliminar a Rio 2016 però tot i així per mi han estat uns Jocs discrets en quant a resultats. De totes maneres, sent realista, l’objectiu sempre va ser arribar-hi i gaudir... I com els vaig gaudir! Una vegada més vaig poder viure una experiència que es molt dificil d’oblidar.
Durant la competició era impossible no ser conscient de la situació excepcional que estem vivint donada l’absència de públic. Els que practiquem esports minoritaris, no estem acostumats a jugar a pavellons plens de gom a gom i aquesta electricitat que es respira durant els Jocs Olímpics normalment es una de les parts que més disfrutem. En canvi, aquest cop el silenci era tan pronunciat que gairebé desconcentrava. L’altre de les parts més atractives dels jocs es l’ambient i la magia que els envolta però també ho és la gran repercussió mediàtica que tenen, i crec que aquest any, tot i estant a milers de quilòmetres de distància vam notar més que mai el suport de la gent que ens seguía desde casa.
De totes les particularitats i anècdotes que podria destacar d’aquesta fita tan singular, m’agradaria ferme ressò un cop més de la increïble salut que respira l’esport femení de la nostra ciutat amb vuit dones esportistes classificades i la medalla de plata de la selecció de waterpolo. No us podeu ni imaginar l’orgull capgròs que sento quan, per la Vila em trobo amb alguna d’aquestes esportistes, i després de saludar-nos i fer-nos cinc cèntims de com està anant la competició, marxo explicant-li a qui sigui que m’acompanya en aquell moment que “aquesta noia és de Mataró, com jo”.
Comentaris