Anuari 2018: contrast entre els equips de Mataró i els esportistes amb medalla

L’any esportiu a Mataró no passarà a la història per les grans fites entre els clubs mataronins. No hi ha hagut grans alegries, però tampoc grans decepcions. Segurament la fita més important a nivell d’equips l’ha aconseguit el Mataró Parc Boet -ara Advisoria- amb el seu històric ascens a la Lliga Femenina 2 on, en el primer tram de temporada, ha demostrat que no tindrà problemes per mantenir-se. 

El tercer lloc de la Sirena Mataró a la Copa LEN confirma l’equip en el Top 8 d’Europa, però el seu paper en lliga, on ha perdut el protagonisme que tenia com a rival del Sabadell a favor del Sant Andreu, deixa un regust agredolç. Millor han estat les temporades del Quadis, de nou entre els quatre primers d’Espanya, i el Joventut Mataró femení, que demostra ser un equip important a Divisió de Plata. 

El CH Mataró ha tancat l’any en posició d’ascendir després de moltes temporades, el Futsal amb una clara millora per intentar competir pels llocs de dalt i els dos equips masculins de bàsquet estan assentats a la Lliga EBA on volen ser-hi molts anys. Així que tot sembla al seu lloc dins de les possibilitats, tret, clar està, d’un CE Mataró que ha fracassat per tercer any seguit en el seu intent de tornar a Primera Catalana tot i que en la temporada en curs sembla que està en molt millor posició.

Medalles de molt de mèrit

Menció especial mereixen les medalles d’esportistes mataronins. Començant per Marta Bach i Helena Lloret, or als Jocs del Mediterrani i bronze a l’Europeu de waterpolo; o Gàlia Dvorak, que ha aconseguit durant l’estiu dues medalles als Jocs del Mediterrani i proclamar-se, per sisè cop, campiona d’Espanya.  Xevi Blanco, sots-campió d’Espanya en pesca submarina, la plata de Lluc Bertran al sots18 de waterpolo, el Campionat d’Europa de Judit Morera amb el Gijón i el tercer lloc de Berta Ferreras en natació artística mixta, entre d'altres.

Els reptes: toca donar un pas endavant

El CH Mataró apunta a l'ascens. El CH Mataró ha estat molts anys intentant ascendir a l’OK Lliga. Enguany amb una gran renovació de plantilla es troba en condició de fer-ho després del primer terç de campionat celebrat, on és líder destacat i invicte. El projecte d’Albert Larrea agrada en joc i en proposta, i es troba en disposició de culminar un objectiu que fa temps que ronda pel Jaume Parera.

Recuperar la millor versió de la Sirena. El final de temporada passat no va ser bo, i la revolució d’enguany ha deixat alguns resultats irregulars. La Sirena arrenca el 2019 amb la primera fase de la Copa d’Europa, moment clau per recuperar la millor versió i demostrar que segueix sent un dels grans d’Europa.

Un ascens que clama al cel. El CE Mataró, amb Raúl Monroy a la banqueta, acaba el 2018 en primera posició, que dona dret d’ascens directe a Primera Catalana. Una categoria que tot i no ser la desitjada, ja compleix amb el mínim exigible per una entitat de l’envergadura i tradició com la groc i negra.

Plantejar el projecte de la piscina olímpica. La proposta del CN Mataró de fer una piscina olímpica a la ciutat va deixar bones sensacions generals. Si ha de ser un impuls per la ciutat, el club i el turisme esportiu, cal que els agents implicats es posin a treballar plegats pensant en un bé comú com aquest.