Antonio Vergara, enginyer nuclear de l’ITER a la Provença

Ens pots dir el nom, la ciutat on vius i la feina i activitat que hi desenvolupes?
Em dic Antonio Vergara, visc actualment a Aix-en-Provence al sud de França. Soc enginyer nuclear i treballo en el projecte internacional ITER com a responsable dels sistemes de seguretat. ITER és actualment el major projecte científic en el món, en el qual participen més de 30 països (la UE, Rússia, Xina, Japó, los EEUU, Corea del Sud i la Índia) amb l’objectiu de resoldre d’una vegada per totes el problema energètic global a partir de la fusió nuclear.

Quan i què et va impulsar a marxar-hi?
Vaig marxar d’Espanya el 1999 amb 22 anys per acabar els meus estudis al CERN a Ginebra. Com a estudiant d’enginyeria nuclear, treballar en el laboratori més gran de física de partícules era un somni. Vaig passar deu anys treballant en el famós LHC, primer com a estudiant de doctorat i més tard com un dels responsables de la seva posada en marxa i operació. Fa dos anys vaig tenir l’ocasió d’unir-me al projecte ITER i després de donar-li moltes voltes vaig deixar Ginebra i em vaig instal·lar a la Provença. Va ser un pas difícil personalment ja que Ginebra era com la meva segona llar, però l’oferta professional era massa bona i la idea de posar el meu granet de sorra en el projecte m’atreia molt.

Tens previst quedar-t’hi molt de temps o penses en tornar?
Encara que sembli que exagero, si ITER funciona la Humanitat haurà donat el seu segon gran pas a la Història. El primer va ser aprendre a controlar el foc fa 40.000 anys. ITER intenta ara reproduir a la terra el que té lloc a l’interior de les estrelles. El projecte i el seu objectiu són massa interessants com per pensar en marxar a curt i mig termini. Encara que mai se sap...

Quins contrastos has notat en el teu país d’acollida?
Honestament, res que no puguis trobar-te al comparar Mataró amb Reus o Guadalajara. França, Itàlia, fins i tot Suïssa són bàsicament el mateix país en termes generals. La majoria dels meus col·legues no són europeus, molts d’ells venen de països tan diferents al nostre com Japó o la Índia, quan veus que poden ser molt diferents a nosaltres (en les coses bones i dolentes) te n’adones que buscar contrastos dins la Unió Europea és una tonteria.

Què t’ha sorprès més del teu nou país?
França la conec des de fa 12 anys així que ja em sorprenen poques coses, però de la meva ciutat Aix-en-Provence em va sorprendre la simpatia que tenen als espanyols i especialment als catalans. Segurament es deu a la gran quantitat d’immigrants que  van venir a mitjan segle passat, cosa que diu molt de com es van saber adaptar els nostres avis en una terra estranya.

Què trobes més a faltar de Mataró?
Vinc amb molta freqüència així que no em dóna temps de trobar a faltar la família i els amics, el que si trobo a faltar és tenir la platja al costat per escapar-me quan vulgui quan comença a fer calor, sigui de dia o de nit.

Estàs connectat a l’actualitat de la ciutat?
Sí, haig de venir per feina a Barcelona amb molta freqüència i sempre que puc intento acostar-me a Mataró. Com a funcionari internacional haig de tractar a tots els països per igual, però no negaré que sempre que existeix la possibilitat d’obrir col·laboracions d’universitats de per allà, tracto les ofertes amb més simpatia. Col·laboracions amb instituts o universitats de Mataró encara no en tinc, però potser algú llegeix això i s’anima.

Com veus Mataró en la distància?
Com una ciutat amb moltíssim potencial si no fos per un cert complex d’inferioritat respecte a Barcelona i una por dels seus habitats a l’exterior, tant a sortir fora com al que pot venir de fora. Mataró podria aprofitar la seva mida, situació i varietat de la seva població per convertir-se en la segona ciutat de Catalunya i potser un dels pols d’intel·ligència i tecnologia del Mediterrani. Gent formada i amb ganes li sobra però potser s’ha de treure de sobre cert provincionalisme i seguidisme respecte els que tallen el bacallà 30 quilòmetres més al sud.

Ens pots explicar alguna anècdota?
Fa tres anys, quan estava a punt de deixar Ginebra i per culpa d’una dona vaig anar a parar unes setmanes a un poble perdut als boscos de Sierra Leona em vaig trobar amb un indígena que xapurrejava anglès i que em va tirar en cara que unes setmanes abans trenquéssim el LHC del CERN (el vam trencar però en un any el vam reparar). Davant la meva sorpresa perquè la notícia arribés a aquest poble de 15 habitants, al bon home li van divertir bastant les meves excuses i va acabar convencent als seus veïns de posar el meu nom i el de la meva amiga a un carrer i una plaça del poblat. Jo vaig marxar però ella es va quedar un any més i jura que van penjar un cartell on deia el meu nom i el meu lloc de naixement.