Anna Martínez, estudiant de Comunicació Audiovisual a Holanda

Em dic Anna Martínez, tinc 20 anys i estudio Comunicació Audiovisual a la Pompeu Fabra. Sóc mataronina de tota la vida però des de finals d’agost he anat a estudiar cinc mesos a Haarlem, Holanda.

Fa un any, quan vaig tenir la oportunitat de demanar l’Erasmus ho vaig fer sense pensar-m’ho massa i, la veritat és que, un cop vaig saber que tenia la plaça tot van ser alegries. Però, a mesura que arribava el moment de marxar, els nervis es van anar apoderant de mi ja que deixar tot el que feia a Mataró per llançar-me a una experiència d’aquest estil feia respecte! Tot i així, després de tres mesos vivint independitzada, en una residència d’estudiants, estic molt orgullosa d’haver aprofitat aquesta oportunitat!

Malgrat continuar vivint en un país europeu, existeixen força diferències entre Mataró i Haarlem que, de fet, són el que fan més especial i donen sentit a l’Erasmus. Per començar, si vols ser un bon holandès t’has de comprar una bici! Aquest és el mitjà de transport per excel•lència ja que les bicicletes són les reines dels carrers, tenen més espai que ningú i són les més respectades. D’altra banda, també hi ha força diferència pel que fa als àpats i als horaris. Amb el temps que porto aquí encara em costa dinar un petit entrepà i sopar a les 6... Bé, si he de ser sincera, ho he fet poques vegades! El ritme català el portem a dins, així que, si puc, dino un bon plat i sopo més tard. Per últim, el tema estrella, el temps. Aquí tothom diu que hem estat afortunats de viure un final de setembre tan calorós. I és que, de fet, fins i tot he pogut anar a la platja! Però això ja es va acabar fa setmanes... ara el fred forma part del dia a dia i no pots sortir de casa si no estàs ben preparat!
Com ja he dit, és evident que des d’aquí tot es viu diferent. Personalment, he aprofitat força per desconnectar però això no vol dir que no estigui al corrent de tot el que va succeint per Catalunya! A mesura que van passant els mesos és quan t’adones del que realment trobes a faltar. La família i els amics ocupen el primer lloc, però realment amb les noves tecnologies és molt més fàcil estar en contacte amb ells! A més, des de la primera setmana que no he parat de conèixer gent, així que mai et pots trobar sol! Ara bé, què passa amb el pa amb tomàquet, l’embotit, el sol...sí, tot això també es troba a faltar!

Tot i que alguns no es creguin que he vingut aquí a continuar els meus estudis, la universitat és una de les activitats que ocupen bona part de la meva estada! La veritat és que la universitat en la que estic no podria recollir cap premi com a “centre universitari més organitzat”; trobar els horaris correctes o les informacions necessàries és tot un caos! No obstant això, el tracte i la docència que imparteixen és una altra cosa! Realment estic molt agraïda i satisfeta perquè les classes són petites i la relació amb el professorat és molt més familiar del que estic acostumada.
De fet, gràcies a la universitat he coincidit amb una noia que l’any passat va venir a fer l’Erasmus a Barcelona. Va ser una anècdota força graciosa ja que cap de les dues sabíem que estaríem fent la mateixa assignatura i de cop ens vam trobar assentades una al costat de l’altra! Realment estant fora t’adones que el món és molt petit i el destí ha volgut que jo ara tingui una molt bona amiga per terres holandeses!

En definitiva, cal dir que, pel temps que porto, ja puc valorar aquesta experiència d’una forma molt positiva. Estem molt acostumats a moure’ns dins el nostre cercle d’amics i família de tota la vida i fer el pas de marxar fa respecte. Per aquest motiu, com a missatge personal, m’agradaria animar a tots aquells que tingueu la oportunitat de gaudir d’un Erasmus fer-ho ja que és una manera d’obrir la ment més enllà de Mataró, Barcelona i Catalunya! El món és molt gran i tenim molt per conèixer i aprendre!