Anna Avalos, estudiant de batxillerat a Irlanda

Ens pots dir el nom, la ciutat on vius i la feina i activitat que hi desenvolupes?
Em dic Anna Avalos, ara mateix estic vivint a un poble situat al nord d’Irlanda que s’anomena Monaghan i estic cursant primer de batxillerat.

Quan i què et va impulsar a marxar-hi?
Des de que era ben petita sempre m’ha agradat  molt l’anglès i ara fa uns anys vaig tenir la motivació de cursar un any escolar a l’estranger per així augmentar el nivell per un futur ja que podríem considerar aquesta llengua com una de les més importants.

Tens previst quedar-t’hi molt de temps o penses en tornar?
Les previsions podrien ser passar aquet curs amb mèrits i aprendre el idioma i un cop el primer objectiu estigui aconseguit parlaríem de repetir-ho, encara que ara per ara es molt aviat per prendre la decisió ja que només porto dos mesos i encara no estic sentint el síndrome “Homesick” que es quan comences enyorar la família i els amics. Però si ara per ara em donessin l’opció de quedar-me a fer els dos cursos de batxillerat diria que si.

Quins contrastos has notat en el teu país d’acollida?
La veritat es que el primer contrast que he trobat és que encara en aquest país són una mica sexistes en el sentit que hi ha moltes dones que es queden a casa fent el dinar i les feines i els homes son els que van a treballar. Un altre contrast que vaig trobar es que la gent no es tan oberta com podria ser al nostre país, es molt difícil fer-te amb un grup de gent irlandesa encara que si, et parlen i t’ajuden quan et veuen perdut pels passadissos però no pensava que seria tan complicat poder-te fer amb un grup.

Què t’ha sorprès més del teu nou país?
El que més m’ha sorprès podria ser l’escola i el sistema educatiu que tenen aquí. Es molt curiós perquè, a banda que encara hi ha escoles separades per sexes, també et trobes que tots i cada un dels instituts es obligatori fins els 18 i que has de portar uniforme. També l’horari i que has d’agafar un autobús escolar per que no tothom viu al costat de l’escola. Són petits detalls que quan vius a Mataró no els pots apreciar però ara que ho estic veient des de fora, des d'una altra perspectiva te n'adones de la sort que tens.

Què trobes més a faltar de Mataró?
El clima. Estranyo molt el clima mediterrani. Sempre sabia que vivim en un lloc privilegiat però ara que estic aquí, a Irlanda on surt el sol un cop per tres núvols amb pluja que passen me n'adono que el clima que tenim és una de les coses més admirades. Sobretot quan pels matins has de sortir de casa amb la faldilla de l’uniforme i posar-te a esperar el bus amb un fred impressionant quan només estàs a finals d’octubre i si et fixes bé veus la gebre que surt del jardí. És un contrast massa gran. I quan et rentes el cabell i el portes llis i surts a dinar i està plovent i te n’adones de que no serveix de res estirar-lo per els matins per que els rissos surten un altre cop.

Estàs connectat a l’actualitat de la ciutat?
La veritat es que no gaire. No estic ni comunicada amb l’actualitat irlandesa però a vegades si que entro en algun diari per Internet i llegeixo les coses que hi passen, els concerts, les recents manifestacions estudiantils o com van els nostres equips de basquet, futbol i voleibol.

Com veus Mataró en la distància?
La veig igual de bonica que la veia quan la tenia a prop, encara que ara que estic lluny em fixo amb detalls que abans no els hi he fet gaire cas i comparo. Mataró sempre serà la meva ciutat i m’encanta presumir de la seva platja, el seu clima, de com pots veure tan la muntanya com el mar, de les persones que hi viuen en ella i de tot en general. Aquí, amb els demes estudiants sempre estem comparant Monaghan amb la ciutat o poble del que provenim i a la que puc sempre m’encanta presumir d’ella.

Alguna anècdota?
Anècdota que em fa molta gracia és que com es un poble hi ha molta tradició de grangers i pagesos i aquí la última moda no es anar al institut amb una moto o amb un cotxe si no que aquí ets “guai”, per dir-ho de alguna manera, si vas al institut amb tractor i és molt divertit veure nois anar amb ell a l’escola i veure la retenció que porten darrera i ells amb el cap ben alt i tots bojos per el tractor. És una curiositat que em va marcar molt al principi.