Alisa Forné, gols contra la Covid

“Va ser arribar i haver de treure una persona morta. Són alts i baixos constants. Veus que un dels teus pacients millora però resulta que dos empitjoren...” Sense pèls a la llengua s’expressa la jugadora del Joventut Handbol Mataró, Alisa Forné, que treballa com a estudiant d’infermeria en pràctiques a la planta Covid de l’Hospital de Granollers.

La situació és dura, dramàtica, i els missatges d’optimisme forçat no ajudaran a calmar-la. No, no tot ha anat bé. De fet, gairebé tot ha anat malament i encara podria anar pitjor. Per sort, persones com l’Alisa Forné són cada dia al peu del canó per intentar aplacar la cruesa de la pandèmia. El desgast físic i emocional dels professionals de la salut resulta evident, però l’Alisa prefereix posar el focus en la solidaritat entre ells: “Tot és treball en equip. És molt intens i has de tenir molta cura amb el material de protecció per no contagiar-te tu també en qualsevol moment.”

La jugadora del Joventut, de 20 anys, estudia infermeria al TecnoCampus de Mataró. Fa un mes de pràctiques per trimestre. Després d’aquesta experiència a Granollers, assistirà a malalts de Covid de l’Hospital de Mataró en els propers dos trimestres de l’any. Set hores cada dia, de dilluns a divendres. Va de bòlit, però és vocació de servei als altres. Quan surt de l’hospital, entra a la pista. I allà està firmant, aquesta temporada, actuacions majestuoses. Com per exemple en la victòria d’ahir a la pista del Castelló. Cinc gols seus van resultar fonamentals per superar la resistència d’un rival de la zona alta (25-29).

L’Alisa és de Sant Esteve de Palautordera i reconeix que venir a Mataró, a entrenar i a jugar, “és com una alliberació. Marxo abans de casa perquè potser estic estudiant o fent altres coses que no m’agraden tant.” Aquesta és la seva tercera temporada a la capital del Maresme. Hi va arribar de la mà de l’actual entrenador de l’equip, Jordi Rubí, que ja l’havia dirigit a Granollers: “Vaig començar amb 7 anys al poble perquè sempre veia entrenar a les meves amigues. De seguida em va encantar l’handbol. Després d’uns campionats amb la selecció catalana, ja com a juvenil de primer any en Jordi Rubí em va fitxar pel Granollers. A Sant Esteve de Palautordera vaig créixer molt i amb en Jordi va ser un plus. He tingut entrenadors molt bons.”

El ballet, que feia quan era ben petita, va quedar aparcat poc després de començar a jugar a handbol. Amb el pas dels anys s’ha convertit en una pivot de fonaments i potencial golejador: “Una pivot ha de saber llegir els espais, ser forta per guanyar-se la posició i tenir una bona compenetració amb les companyes.” En el seu cas, l’entesa amb Zara Verdugo i Ona Muñoz podria formar part d’un manual sobre bones pràctiques en tàndems esportius. Dilluns, sona el despertador. És hora de tornar a l’hospital a plantar cara a un enemic de veritat.