Alex Maynegre, pianista a Austin, Texas

Em dic Alex Maynegre Torra. Visc a Austin, Texas (EUA) i treballo a la Universitat de Texas fent de pianista acompanyant, i ajudant en l'organització del departament de "Collaborative Piano".
Vaig marxar als EUA l'agost del 1998. Llavors vaig anar a Connecticut a fer un màster. Però la principal raó per la que vaig marxar va ser per poder estudiar amb un pianista brasiler anomenat Luiz de Moura Castro, a qui vaig conèixer a Barcelona. Va aconseguir que em donessin una beca molt bona i vaig fer el salt.

Vaig marxar ja fa catorze anys. La meva muller i el meu fill són nord-americans. Per ara no tinc planejat tornar a viure a Catalunya permanentment, però no se sap mai.

Els contrastos entre Catalunya i els EUA són molts. El menjar i la vida social són els més obvis. També el fet que les famílies viuen molt més separades que aquí. Per exemple, la meva dona té els pares a l'altra punta de Texas (9 hores de cotxe), un germà a Florida i l'altre a Virgínia, una germana a Kansas i l'altra a Nova York. I això és el més normal. Quan les famílies es reuneixen per la festa del Thanksgiving la majoria han d'agafar l'avió.

Moltes coses sorprenen d'aquest país. Potser com a músic sorprèn que hi hagi universitats i escoles de música amb edificis molt ben equipats, bons instruments i un nivell molt decent en uns pobles i uns llocs on sembla que només hi hagi d'haver camps de blat o vaques pasturant.
De Mataró trobo a faltar sobretot la família i els amics...i tenir el mar a prop. No segueixo les notícies locals cada dia, però estant connectat amb la família m'assebento de bastantes coses. També llegeixo diaris catalans sovint, i de tant en tant també hi surten notícies de Mataró.

En quan a anècdota, és més aviat una curiositat. Al principi que vaig viure als EUA, alguna gent, fixant-se en el meu accent, em preguntava si era rus. Més tard, un veí a qui acabava de conèixer em diu "no m'ho diguis, ets de la república txeca!". I d'aquí ja vaig passar a alemany, holandès, italià i francès. Vull pensar que el meu accent va anar millorant amb el temps. Després, algú em va preguntar si era escocès! I finalment vaig travessar l'Atlàntic quan en pocs dies, dues persones a llocs totalment diferents, em van preguntar si era del Quebec.

Aquí a Texas ja em diuen si soc espanyol, perquè estan més acostumats a sentir aquest idioma, però català encara no ho ha endevinat ningú.