Albert Vila, dissenyador a Hamburg

Em dic Albert i vaig néixer al 1968 a Mataró. Circumstàncies de la vida em van portar, fa tot just un any a prendre la decisió  d’anar a viure a un altre lloc. Sense dubtar gens ni mica vaig triar Hamburg. Una ciutat d’un milió i mig llarg d’habitants situada al nord d’Alemanya, la qual coneixia prou bé ja que hi he passat les vacances d’estiu dels darrers anys.

Treballo en un magatzem de distribució, vindria a ser com un Grosmercat per a majoristes i guanyo més que abans intentant tirar endavant un negoci. També segueixo fent dissenys en 3D per a joieria, la meva passió, els envio a clients que encara tinc per Mataró i Barcelona  (www.free3D.plisweb.com), busco feina en aquest sector però necessito millorar encara el meu nivell d'alemany.
 
Ara, quan em pregunten d’on sóc, donat que el meu aspecte no passaria com a prototip de nòrdic, m’agrada dir-los que vinc d’un país amb pobles i ciutats situats arran de mar i que tot just a tocar n’hi ha molts altres que s’enfilen pels Pirineus o bé s’escampen per les valls i fondalades.  M’agrada explicar-los també que a vegades gent de totes les edats es troben per fer castells humans de 7 , 8 i fins i tot 9 pisos, -em solen mirar amb cara de sorpresa -, aleshores hi afegeixo que per les festes els diables i diablesses prenen els carrers mentre escupen foc i dansen amb la gent. Els faig saber també,  que al meu país es parla català tot i que coneixem altres idiomes .

Si els veig perduts,  per posar-ho una mica fàcil, els dic que visc molt a prop de Barcelona. Crec que senten un gran respecte i admiren molt aquesta ciutat.
A vegades la meva família o algun amic, em pregunta sobre la meva nova ciutat, a ells els explico que el riu Elba i l’Alster la pentinen de dalt a baix en forma de canals, amb centenars de ponts i una barbaritat de parcs i zones de bosc. Que al cor de la ciutat hi batega un impressionant llac on hi navega un eixam de petites embarcacions de vela o rem. Els comento també que m’encanta veure el feixuc traginar de centenars de vaixells, procedents de tot el món, en el que és un espectacle digne de veure d’un dels ports més imponents d’Europa.

La gent creu que els nòrdics són molt tancats, i que en particular els alemanys ho veuen tot “quadrat”, m’agradaria dir-los que jo no ho trobo pas així. Són bastant organitzats i en general molt respectuosos. I crec que  necessites temps, voluntat i respecte per la seva cultura per teixir-hi una bona amistat. De fet però , penso que els catalans també som una mica així, suposo que per això m’hi trobo tant a gust.