Aina Florenza, una vida amb els patins lligats

Campiona del Món. Llegit així, i escrit amb majúscules, podria semblar el zenit d’una esportista. Però si només tens 18 anys, 16 en aquell moment, i et dius Aina Florenza, segurament estem parlant d’una gran fita dins d’una carrera que encara promet moltes alegries. La millor esportista de la ciutat de l’any 2019, coronada aquest dissabte durant la 65a Nit de l’Esport, situa “la Copa d’Europa i la Copa de la Reina” entre els seus objectius més immediats. Mataronina de tota la vida, aquesta serà la seva tercera temporada a l’Hoquei Club Palau de Plegamans. Allà va ser campiona de lliga i subcampiona d’Europa, també durant l’any 2019.

“Vaig néixer directament amb els patins”, fa broma l’Aina. Germana petita d’Eric Florenza, capità del CH Mataró, la família “em va apuntar directament a hoquei”. Va començar amb només 4 anys i d’aquella primera època en guarda un bon record: “Passava moltes hores al pavelló i sempre anava amunt i avall amb els patins.” Tot va anar molt ràpid. Amb 13 anys ja era jugadora del primer equip.

Aina Florenza va debutar a l’OK Lliga molt jove. Tenia companyes que li doblaven l’edat, però estem parlant d’un talent molt especial. La jugadora mataronina sempre ha destacat per la seva increïble habilitat de cara porteria. Golejadora de raça, aquesta temporada ningú ha marcat més que ella a la màxima categoria. Porta 22 gols i en cauran molts més. El Palau va venir a buscar-la quan només tenia 15 anys. Aquella temporada havia jugat a Nacional Catalana amb el Mataró després de l’experiència a OK Lliga de l’anterior campanya.

El club del Vallès oferia a Florenza la possibilitat de tornar a competir a la màxima categoria: “Necessitava un canvi d’aires i jugar al Palau ha provocat en mi un canvi radical. He tingut més èxit com a jugadora i també a nivell col·lectiu. Aquest fitxatge em va obrir les portes de la selecció espanyola i, gràcies a això, vaig poder jugar el Mundial de Barcelona.” La mataronina va marcar 7 gols durant la cita internacional que va acabar amb el triomf de la selecció espanyola en la final davant l’Argentina.

En condicions normals, és a dir sense pandèmia, Aina Florenza fa quatre o cinc cops per setmana el trajecte Mataró--Palau-solità i Plegamans: “Només són 20 o 30 minuts.” Ara entrenen tres dies i l’altre fan ciberentrenament cadascú des de casa seva. A més, els partits. Aquest diumenge tornava d’un viatge a Astúries. “La Lliga espanyola és la millor si ens referim al nivell dels seus equips, però a Portugal les jugadores són professionals. Aquí no cobrem res, juguem per amor a l’art”, explica la mataronina. Aina Florenza no descarta provar l’experiència a l’estranger d’aquí uns anys.

Fins aleshores vol acabar Educació Primària, carrera que ha començat a cursar aquest any a la Universitat de Barcelona: “La meva mare i la meva germana són professores i sempre havia volgut estudiar això. A més, ara necessitem més professores que mai.” L’Aina té les coses clares, però ni per casualitat s’ensumava que seria escollida millor esportista de la ciutat: “Els meus pares ho sabien però no es van 'xivar'. Estic molt contenta. No m’ho esperava gens. Van haver de gravar la meva reacció dues vegades.”