Capgròs
Era dia de futbol a la televisió, però això no va impedir que una cinquantena de vilafranquins decidissin passar el vespre d'una manera força inusual: asseient-se en unes cadires de càmping al costat d'uns taüts que contenien uns morts i explicaven els seus darrers instants de vida just abans d'esdevenir "danys col·laterals" de la guerra de l'Iraq.
L'escena correspon a una nova escenificació de la peça teatral mataronina Morir a Bagdad, concretament la que va tenir lloc aquest dissabte dia 16 al local d'assaig dels castellers de Vilafranca del Penedès, en ple centre urbà de la població. Per un vespre, els crits del cap de colla i els gemecs dels castellers van ser substituïts pel (quasi) silenci sepulcral -mai més ben dit- de la tropa mataronina. En aquesta ocasió no arribaven als trenta degut a diversos imponderables i el públic tampoc no era massa nombrós: no passava de la cinquantena. El futbol; ja se sap.
Com passa amb aquest muntatge, poc donat a les gentades, la intimitat generada per la fluixa entrada junt amb la posada en escena pròpia de l'espectacle van acabar per convèncer i colpir els presents. La directora de l'Aula de Teatre, Cristina Navarro -que asisteix a totes les representacions per donar suport als alumnes que participen a l'obra-, asegurava en cabar que la gent s'havia quedat "pasmada com mai" en el tram final de l'obra, d'intensa emotivitat.
Així ho explicaven els vilafranquins a la sortida. Ton Grau, per exemple, deia que l'espectacle l'havia impressionat molt: "La posada en escena és original i impressiona molt". Per la seva banda, Isabel Gonzalo, admetia que la peça l'havia culpit molt: Desgraciadament l'espectacle no ens queda massa lluny perquè fa un any que vivim tot això i res no ens ha estranyat". Aquesta espectadora comentava també que s'havia quedat amb les ganes de sentir tots els monòleg. En això coincidia Jordi Voisin, que havia trobat l'obra "fantàstica. Molt real. L'escenografia li dóna un toc molt íntim, de molta solemnitat". Una altra assistent, Marta Tort, assegurava no haver vist res així mai. L'interès que va despertar la representació de la peça era patent també en la cobertura dels mitjans de comunicació locals. Així, el setmanari El 3 de 8 li dedicava tota una pàgina i també s'hi feia referència des de la revista La Fura.
Encara ho fan, doncs, això de Morir a Bagdad -podria pensar algú-? Doncs si. Tal com van les coses a la península mesopotàmica, a la peça impulsada per Josep Rodri no paren de sortir-li bolos arreu del país. Sense anar més lluny, aquesta setmana l'espectacle es va passejar dimarts dia 12 per Olot, disabte per Vilafranca i ahir diumenge per Sant Andreu de la Barca.
Sovint, les especials característiques que requereix l'escenificació de l'obra han suposat un repte per als actors, com per exemple a Olot, on van actuar en un garatge d'autobusos: "A fora plovia, feia un fred horrible i una olor de gasoil espantosa", explicava un dels actors, Toni Luna, just abans que l'autocar de Can Casas els recollís.
Morir a Bagdad, tal com van les coses a l'Iraq, té corda per estona. Una sort pel teatre mataroní; un desastre pel món.
Comentaris