Escepticisme o realitat virtual

De vegades no puc delimitar l'espai entre realitat virtual i realitat realitat .... Sobretot quan s'acosten moments com els de les eleccions municipals, autonòmiques o nacionals.

Les campanyes dels partits se'm fan llargues, pesades, plenes d'una simbologia que es perden en el temps i en ocasions fins i tot amb un nivell de demagògia excessiu i em pregunto: Com és possible que hi hagi cregut mai en aquest o aquell? Però tornem a ensopegar amb la mateixa pedra i no som capaços de treure del camí.

Proper al dia de les eleccions municipals sé perfectament a qui no votaria, però ho que encara no sé ben bé és a qui votaria.

No puc dir amb certesa que el govern municipal hagi treballat malament, però tampoc puc dir que ho hagi fet amb excel·lència. Mataró és una ciutat on el nombre dels seus habitants s'ha incrementat amb escreix durant els últims deu anys, sobretot amb immigrants procedents d'altres països i per tant, les normes que fins aleshores existien poc o res tenen a veure amb l'actual situació social de l'entorn.

Errors en la gestió pública trobem en cada racó. Un d'ells és el que té a veure amb el treball realitzat o per realitzar amb les dones del municipi i sobretot, amb la joventut. Personalment trobo cert estancament en les activitats que s'han realitzat en aquests sectors. Respecte a les dones opino que s'ha fet ben poc i allò assolit ha quedat en simples informes de rendiment mensual d’alguna entitat. Pel que fa als joves, tot i que es percep un increment d'activitats cap a aquest sector, queden al marge grups importants d'immigrants amb els quals no s'ha realitzat un treball previ d'acostament i d'integració, principalment amb els seus familiars.

D'altra banda, l'extensió territorial de Mataró és gran la qual cosa incideix perquè la comunicació entre els barris sigui pràcticament nul. Els de Cerdanyola saben poc o res sobre el que es realitza al Escorxador i viceversa.Cada barri és una mena de petita ciutat, amb tot un equipament infraestructural que dificulta la relació entre els mateixos habitants del municipi. Amb això vull dir que la gestió de comunicació i informació de les entitats públiques tampoc ha estat bona.

La inexistència d'un pla urbanístic a l'abast de la població del territori és una fallada en la planificació del que es pretén fer amb el sòl mataroní. Veiem com hi ha desenes d'espais privats o públics tancats, emmurallat des de fa anys i ningú pren una decisió del que es construirà finalment. Què aquesta situació és responsabilitat de la crisi? Quina, les que ens van imposar els bancs i caixes que reben diners de l'estat per saldar els seus deutes i tenen al seu haver centenars de pisos buits i molts dels nostres pobladors no saben ni que van a menjar al dia següent? O la que propiciarà la construcció d'un monstre comercial com el Corte Inglés que acabarà amb desenes de petits comerç al seu voltant?

En fi, que puc relacionar altres tantes tasques mal gestionades, com també aquelles en que crec s'ha realitzat un treball mitjanament bé o bé, però el que encara no em queda clar és a qui votaré a les pròximes eleccions, perquè si decidís fer-ho per aquells partits petits que encara no ens han demostrat del que són capaços si tinguessin el poder correria el risc amb el meu vot que es convertissin en el que són avui els grans rivals de sempre, o simplement creure a cegues que canviarien el nostre món per un altre millor. ¿Chi ho sa?