És l’hora del salt quàntic

Hi ha moments a la vida d’una persona, organització o país que requereixen un punt d’inflexió, una acció determinant, un canvi significatiu. Probablement perquè haurem arribat a aquest punt després d’emprar estratègies evasives, desatenent símptomes d’un deteriorament a la salut, la moral, la relació o l’eficiència. Informació valuosa en forma d’emocions, conflictes, indicadors de salut, de clima social o de rendiment.

És el que anomenem crisi, els sona? Ja sigui crisi d’identitat, de parella, familiar, d’empresa, institucional o global. En qualsevol dels casos prolongar la situació només comporta empitjorar-la, cronificar-la, emmalaltir el sistema i entrar en cercle viciós.
Com sabem, només aprenem per comprensió o patiment. Com va dir recentment l’Àlex Rovira quan va visitar la nostra ciutat amb motiu dels 100 números de la revista Valors, aprenem per convicció o compulsió. Doncs bé, a totes llums la nostra crisi és sistèmica, i està clar que alguna cosa vital encara no l’hem après, ni per comprensió ni per convicció, i ens trobem clarament en una fase de patiment.

Per tant ja n’hi ha prou d’estratègies evasives, de fugides endavant i de pegats provisionals. Una situació crítica requereix una solució crítica, que veritablement significa l’ocasió més oportuna que cal aprofitar o atendre’s. I, si em permeteu prendre l’accepció física: condicions a partir de les quals s’inicia una reacció nuclear en cadena.

Així que, des de totes les organitzacions, i la persona és una organització en si mateixa, hem de prendre consciència que les solucions que ens demanda la situació actual no poden ser lineals, sinó que han de comportar un salt quàntic, un shock de modernitat. Elements com el coratge, la determinació, la cooperació, la solidaritat, la justícia, la imaginació, la creativitat i la intel·ligència emocional són bones medicines per a un sistema malalt. El que resulta del tot inadmissible és continuar satisfent els vicis del sistema amb greuges comparatius, injustícia, indolència i competitivitat.

Tenim l’ocasió més oportuna per a iniciar un cercle virtuós, una reacció nuclear en cadena. En petit format s’està donant, molta gent s’està reinventant, emprenent, imaginant, impulsant aliances i projectes, sent conseqüent i assumint les conseqüències dels seus propis cataclismes. Però el factor exponencial és l’entorn, les estructures que ens hem dotat, per tant és en els àmbits de poder on pertoca assumir la major part de responsabilitat i reinventar-se, de forma valenta, creativa, honesta i exemplar.