Equipaments esportius aturats

Les inversions en noves infraestructures esportives a Mataró hauran d’esperar. La crisi econòmica està pressionant molt més del que segurament tothom esperava, i l’actual govern ha posat el fre a tots aquells equipaments que es preveien en un futur no gaire llunyà com una realitat del mapa esportiu de la ciutat. Si no hi ha fons per poder invertir i la col·laboració d’altres administracions o federacions tampoc acompanya, poca cosa es podrà fer. En un moment on les retallades són el pa de cada dia, sembla força lògic que si s’estan retallant departaments com educació i sanitat, els esports també acabin rebent. No s’entendria una altra cosa. Però aquest escenari serveix per veure un canvi de model esportiu en aquest nou govern. Les paraules de Galbany parlant d’aprofitar els equipaments que hi ha al centre de la ciutat xoquen amb el que pretenia el PSC, d’alliberar aquests espais (Josep Mora, Municipal de Mataró, Piscina i Velòdrom no tenien cabuda en el futur del centre de la ciutat per l’anterior govern). Seria bo arribar a un consens en aquest sentit, més que res per no trobar-nos en un futur -més llunyà que proper- amb obres a mitges i que un canvi de govern provoqui un nou canvi de model en equipaments esportius. Menció a part mereix el Triangle Molins. CiU pot tenir raó en que s’ha de buscar el consens de les associacions de veïns per decidir els usos d’un equipament en aquella zona. Però també la tenia el PSC en recordar que no era un projecte només per aquells barris, sinó un projecte de ciutat. Per cobrir les necessitats esportives de tots.