Enterrament d'estat pel Rei del Carnaval

Quan faltaven deu minuts per les nou del vespre i el termòmetre de Caixa Laietana marcava deu graus de temperatura, la comitiva fúnebre va arribar a la plaça de l'Ajuntament, on havia de tenir lloc l'enterrament més multitudinari que cada any es celebra a la ciutat, el d'en Pellofa, el rei del Carnaval. Entre el públic -entre 1.500 i 2.000 persones- centenars de veles enceses ajudaven a donar sobrietat a l'acte i a l'aire uns quants quilos d'encens per situar els espectadors en Setmana Santa. L'Agrupació Musical del Maresme, com sempre, ambientant musicalment l'espectacle amb la marxa fúnebre.

Al cap de disset minuts començava la cerimònia, després que les despulles d'en Pellofa es passegessin donant la volta al quadrat principal. En els primers compassos l'habitual forceig entre un guàrdia civil i un pellofaire sobre la necessitat de fer o no missa pel difunt -ara que els Mossos han substituït els Guàrdies Civils perquè segueixen apareixent aquests darrers a escena? I per què es perpetua la idea castellà=fatxa=de missa?-. Finalment es va donar pas a l'emissari del rei de la festa perquè llegís les seves últimes voluntats, això sí, després d'assajar el mític salm que remata cada estrofa: "Donem fe d'aquesta estrofa, són deixalles d'en Pellofa". "Mataronins em moro, no hi ha remei...", començava el text.

Els missatges: unes pinces als madrilenys per aguantar l'exalcalde Manuel Mas, menys xuleria pel nou alcalde Joan Antoni Baron, exabruptes pel cap de files de CiU, Joaquim Esperalba, i pel nou home fort dels populars mataronins, Paulí Mojedano, una perruca per Toni Civit i un acudit fàcil sobre la panxa de Jaume Graupera, crítiques a Arcadi Vilert per especulador i un acudit fàcil sobre l'exregidora Paquitona Floriach -que va generar les rialles més fortes de la nit-. A nivell internacional un obús per a George W. Bush i per a la Conferència Episcopal Espanyola el penis de l'actor porno mataroní Nacho Vidal. Res de nou sota el sol; els gags que funcionen sempre i poca imaginació.

L'aparició de la Vella Quaresma, enguany obra de Sandro Soriano, va tancar l'encara acte més lluït del Carnestoltes mataroní, per més repetitiu que sigui. Ara toquen, ja se sap, "set setmanes de Quaresma i de bacallà salat". Fins l'any que ve.