Ens ha deixat en Manuel Cuyàs, periodista i gran mataroní

El dilluns dia 15 al matí la meva filla Esther em dona una notícia que em deixa de pedra: “S’ha mort en Manuel Cuyàs”. Sabia que estava ingressat i que li havien fet un trasplantament de la medul·la del seu fill a ell, però amb un resultat funest. Només tenia 67 anys i tots esperàvem que encara ens depararia molts i bons escrits o llibres.

Mataró perd a un dels seus escriptors i periodistes més il·lustres i prolífics. I un capgròs de soca-rel. Jo voldria parlar d’aquell Cuyàs jovenet que s’estrenava com a periodista. El vaig conèixer l’any 1977 quan només tenia 25 anys que era quan vam reemprendre el setmanari El Maresme, que el franquisme ens havia suspès l’any 1970. Un setmanari modest però fet amb el cor quan Mataró seguia l’embranzida democràtica. Amant del cinema i de la cultura catalana. El director d’ El Maresme era l’Antoni Ribas i Beltran (aleshores no hi havia periodistes titulats locals, com marcava la Llei Fraga del 1966). I la primera redacció de la segona etapa la composàvem: Pere Artigas, Teresa Carreras, Manuel Cusachs, Manuel Cuyàs, Assumpta Maresma, Ramon Salicrú i la Rosa Vila. De fotògrafs, en Ramon Manent i l’Enric Quintana.

La primera col·laboració (triple) de Manel Cuyàs va ser ja al número 1 amb data de 21 d’octubre de 1977. La primera un reportatge, juntament amb Pere Artigas, titulat: “Els Mormons. Una religió a la americana”; la segona de cinema, la seva gran passió, i l’escrit es deia: “Pel·lícules de pit i costella”. I la darrera, a la pàgina 37, un altre escrit amb les inicials M.C. però amb un títol ben cridaner: “Mataró. Cap-grossada de categoria”, amb fotos de l’Enric Quintana on es veia el Teatre Clavé en runes. (Els que molts no saben és que l’Enric Quintana es va entaforar al Clavé en runes per testimoniar l’atemptat, des de la casa de Cuyàs que hi vivia al costat, per denunciar la destrossa que representava que es fes malbé i d’amagatotis el Teatre Clavé (el Liceu de Mataró) quan es mereixia ser conservat per la ciutat. Al número 2 del setmanari escriu Cuyàs: “Amnistia al Clavé. Salvem el Clavé del futur”  i que acabava dient “Els de Mataró hem de procurar salvar la singularitat, precisament, del Clavé que és tant com salvar la nostra pròpia singularitat”. Al número 3 torna fer equip amb Pere Artigas per fer un altre reportatge dins la sèrie “Noves religions al Maresme” i que es titula “El guru Maharaj JI. L’autoconeixement”. A la secció del setè art publica un escrit “Cinema amateur: nous camins” i al número següent ens parla de “Cine-clubs”. Al número 5 d’El Maresme, aquesta secció pren un nou caire orientatiu al titular-se “Cinema. Vosaltres mateixos...” o el següent que es deia “Sales especials. I Mataró què?”. També parlava, quan convenia, del teatre: “La torna dels Joglars” amb qui es mostra molt crític i acaba dient “Esperem que en un proper muntatge ELS JOGLARS tornin a ser el que eren. Particularment penso que han arribat a tancar un cercle de la seva evolució i que el que necessiten, potser, és assajar nous camins”. I també va escriure d’“El teatre xinès de la Manolita Xen”. Al número 9 (desembre de 1977) a la secció cinema Manel Cuyàs titula  l’escrit: “Adéu censura” i la següent de caire orientativa es deia “Vosaltres mateixos...” i al següent el tema de cinema és “Els “Marx Brothers” que acaba dient “L’espai no dona per més. Només cal recomanar que aneu al (cinema) Serra a veure les seves pel·lícules. Un altre dia trobarem una altra excusa per a parlar-ne”.

Al número 19 (març de 1978) Cuyàs a la “seva” secció “Cinema” parla de  “L’última guerra del cinema Modern”, que tanca definitivament i segueix amb la secció “Vosaltres mateixos...”

Pel maig del 1978 Manuel Cuyàs estrena la seva primera columna amb el títol genèric d’“Ull nu”. Posteriorment també es dedicaria a fer entrevistes a personatges “De cap a peus”. Sense deixar mai el cinema, naturalment.

 Aquest va ser l’inici modest de Manel Cuyàs on es forjà com a cronista il·lustrat que amb els anys acabaria col·laborant i dirigint l’edició del Maresme d’El Punt i darrerament columnista d’El Punt Avui.

No vull deixa al tinter l’edició del seu primer llibre “Mataró suau i aspre” (1985), un recull d’escrits publicats a El Maresme. En vindrien d’altres. I tertulià a la televisió.

 Amic Manel Cuyàs i Gibert, Descansa en Pau.

Arxivat a:

Comentaris

No hi ha comentaris. T'animes?

Amb la col·laboració de

Generalitat de Catalunya
Logo Capgròs
  • Capgròs Comunicació, SL
  • C/ Sant Benet,16-18 08302 Mataró (Barcelona)
  • Telf:93 790 45 46
  • info@capgroscomunicacio.com
  • redaccio@capgros.com
  • publicitat@capgros.com

Associat a l’àrea digital

Amic mitjans d'informació i comunicació

Web auditada per OJD Interactive