En Pellofa s'acomiada sense escatimar crítiques en un acte multitudinari

En Pellofa XXXIV es va acomiadar de Mataró ahir dimecres dia 22 de febrer amb un incineració que van presenciar centenars de persones a la plaça de la Muralla, després de la seva mort a causa d’excessos carnals i gastronòmics. D’aquesta manera, en el Dimecres de Cendra es va posar punt i final al Carnestoltes mataroní 2012 i com a cirereta del pastís es va entronitzar a la Vella Quaresma, que regnarà a la plaça de la Peixateria durant les properes set semanes.

La lectura del testament que va deixar en Pellofa va ser un dels moments més esperats de la nit, una voluntat que va ser llegida pel Notari. En les darreres paraules d’en Pellofa es va aprofitar per fer crítica als polítics de Mataró i per recordar certs conflictes del món social i cultural que ha patit la ciutat en el darrer any. A més, en una escala més gran va carregar irònicament contra les gestions d’aeroports com Lleida-Alguaire, la innocència de Francisco Camps, les relacions entre Rajoy i Merkel, el poder del Banc Central Europeu i aspectes més profunds de la crisi econòmica com la situació de Grècia o les retallades del Govern d’Artur Mas.

A l’alcalde mataroní Joan Mora li va retraure el pacte amb el PP, titllant-lo en clau d’humor de “pornografia”. No va escatimar en rememorar les derrotes electorals del PSC de Mataró, i la regidora Mònica Lora també va ser protagonista en el discurs. La Unió de Botiguers, l’IMAC o el Robafaves també van fer acte de presència en el discurs, i l’afer PUMSA tampoc va passar desapercebut. Per últim, una referència als problemes que ha patit darrerament m1TV va tancar la lectura del testament. Va ser llavors quan es va procedir a la cremació d’en Pellofa, i tot seguit, una explosió va fer-lo desaparèixer acompanyada de pirotècnica que va il·luminar el cel fosc de la ciutat.

De l'Ajuntament a la plaça de la Muralla
L’Enterrament de la Sardina va començar a l’Ajuntament, on hi havia instal·lada la capella ardent . A les vuit de la tarda es va iniciar la desfilada de la Comitiva Mortuòria pels carrers cèntrics de la ciutat acabant a la Plaça de la Muralla, on es va fer el Comiat i es va llegir el testament. La dansa no va faltar, i com mana la tradició els vicis i les velles van combatre de manera rítmica perquè la Vella Quaresma no pogués imposar-se en el calendari. Finalment, la Vella Quaresma va sortir vencedora i el Gremi de Portants la van entronitzar a la Plaça de la Peixateria.

En el Comiat el debat entre si es volia missa litúrgica o no va aixecar un reguitzell de protestes, i finalment la cerimònia va ser laica.  Doña Milagros de Palacios, la “Veu d’Espanya”, va dir que no entenia que es fessin “espectacles vergonyosos” i com “es gastaven diners en aquest personatge vulgar”. Altres personatges que van participar en el solemne Comiat de Sa Majestat van ser els Confrares, els Botargues, el Sant Seguici, els Orfes o els Bisbes.