En defensa dels drets laborals i socials

La dreta política i econòmica ha aprofitat la greu crisi de l'economia com a coartada per reduir drets i serveis públics. Les polítiques de reformes del govern del PP han anat totes en el mateix sentit, afavorir els poderosos i fer caure les conseqüències de la crisi sobre els més febles. Ho veiem cada dia. Pel que fa a l'àmbit laboral la seva estratègia passa per , a banda de treure drets laborals, debilitar els mecanismes de defensa que tenen els treballadors i treballadores. La reforma laboral facilita l'acomiadament, afavoreix la precarietat laboral, debilita la negociació col•lectiva i redueix l'acció del sindicat; i a tot això cal afegir-hi els increments insuportables de les taxes d'atur, la disminució de la cobertura dels aturats, la reducció salarial i els augments de la pobresa. És conegut per tothom que ara mateix el treball remunerat ja no és garantia de sortir de la pobresa.

Només saber, el Govern del PP, que el Comitè Europeu de Drets Socials donava la raó als sindicats més representatius, ha fet que, ves quina coincidència, el Tribunal Constitucional emetés sentències sobre la reforma laboral de 2012. No cal dir que les sentències donen per bons, mostrant una vegada més la subordinació d'aquest Tribunal al poder governamental, els continguts de la reforma laboral. Val a dir que el Comitè Europeu de Drets Socials deia en el seu informe que el Govern d'Espanya incorre en greus incompliments dels drets laborals, negociació col•lectiva i llibertat sindical, que van en contra del que diu la Carta Social Europea. Tot aquest afer és una prova més de la baixa qualitat de la nostra democràcia.

Reprodueixo part de la comunicació dels sindicats més representatius sobre el tema. “No obstant això, no per això aquesta és, ni de bon tros, l'última paraula sobre la reforma laboral de 2012. La paraula decisiva la té, per molt que els pesi a les majories parlamentàries, la pròpia ciutadania, i el conjunt de treballadores i treballadors que ja han expressat, i segur que tornaran a fer-ho, el seu rebuig complet i radical a les mesures amb què han volgut instaurar un nou sistema de relacions laborals basat en la precarietat sobretot dels nostres joves, l'absència de garanties davant l'acomiadament, la pèrdua de poder adquisitiu dels salaris, l'intent de desmuntar la xarxa de seguretat en les condicions de treball que suposen els convenis col•lectius i l'activitat sindical. Mentrestant, des de les organitzacions sindicals més representatives del nostre país es continuarà per denunciar aquesta situació en les instàncies internacionals, i per corregir els efectes de la reforma laboral en els mateixos centres de treball i en la defensa dels drets laborals i socials davant els Jutjats i Tribunals del Social”.

És responsabilitat de les candidatures progressistes i d'esquerres que en totes les comtesses electorals hi hagi un debat seriós i profund sobre el marc de relacions laborals, la llibertat sindical i els drets laborals. Els resultats de les eleccions polítiques siguin quines siguin, municipals, autonòmiques o generals, han de mostrar la disconformitat de la ciutadania i dels treballadors i treballadores amb les forces polítiques que han abonat la reforma laboral. Ara però estem en ple procés electoral a l'àmbit laboral, estem en el període de més concentració de les eleccions sindicals; en aquest àmbit és on els treballadors i treballadores també han de mostrar el seu rebuig complet i radical participant en les candidatures dels sindicats que més s'han significat en la defensa dels drets dels treballadors i votant-les. Ara més que mai, davant la forta ofensiva dels poders econòmics i de la dreta política, és necessari la participació dels treballadors i treballadores en els centres de treball i el seu compromís amb el sindicat. CCOO vol seguir sent el sindicat més representatiu, més fort i més útil i això només serà així amb l'èxit en les eleccions sindicals i amb la força de la afiliació.