Capgròs
Hi havia expectació ahir dijous dia 19 a les deu de la nit a Cinesa Mataró Parc per veure la darrera entrega de La Guerra de les Galàxies, La venganza de los Sith. Les cares de la gent ho denotaven. No eren persones que anessin al cine sinó que es disposaven a veure la pellícula, un film que feia molts dies que esperaven. A l'entrada, una noia vestida de jedi i amb espasa làser bé, era de plàstic- a la mà donava compte de l'emoció collectiva, així com un noi amb el casc de Darth Vader.
La sala 4, una de les tres en què es projecta el film, era pràcticament plena, només sobraven les cadires de la primera fila -i això que només ahir es van fer quinze projeccions del film-. Els primers xiscles d'alegria es van sentir quan van aparèixer a la pantalla les lletres de CINESA que simplement- anunciaven les properes estrenes, mostra de la impaciència que hi havia per començar a degustar la darrera aventura de la saga. La gent va riure a gust també amb els anuncis anteriors, alguns dels quals situats en l'univers d'Star Wars.
Finalment, quan a les pantalles va aparèixer les lletres de "LucasFilm", la productora de George Lucas -poques vegades una empresa passions tan positives- el públic va començar a aplaudir i a cridar. I una mica més encara quan van aparèixer les lletres "Fa molt temps, en una galàxia molt llunyana...". A partir d'aquí, curiosament, molt de silenci. La gent semblava quasi embruixada. Els únics que van aconseguir fer sortir als espectadors d'aquest estat de xoc durant les més de dues hores que dura la pel·lícula van ser els cibernètics RD2D, C3PO i el mestre Ioda, els personatges més carismàtics. Al final, quan passaven cinc minuts de 2/4 d'una de la matinada, tímids aplaudiments. Qui sap si era la son el que apretava o la tristesa de saber que segurament ja no veuran més aventures dels seus herois a les pantalles de cinema.
Llegeix la
crítica de Judith Vives
Comentaris