Els vespres a la fresca

Són més de les deu del vespre i Rosa Sánchez està asseguda al portal de casa seva, al Carrer de la Verge del Pilar: «Totes les nits d'estiu aquest és el meu lloc, m'agrada sortir a la fresca i parlar amb la veïna». L'acompanya la seva família, i mentre els grans mantenen una animada conversa, els més menuts juguen a la vorera.

Són dels pocs veïns d'aquest carrer de Cirera que encara mantenen el costum de passar els vespres a la fresca. «Abans això semblava una festa a les nits, sempre hi havia gent, ara s'està perdent molt», explica el gendre de Rosa, Juan José Álvarez.

A la mateixa hora, al carrer del Sac també s'hi pot veure molta vida. Només cal endinsar-se una mica en aquesta via per sentir la conversa d'un grup de joves que seuen als primers portals. Uns metres més enllà, el matrimoni format per Marta Gomis i Francisco Urbano també gaudeixen del vespre a la porta de casa seva. «Fa seixanta-sis anys que visc aquí i sempre hem sortit al carrer els vespres d'estiu», recorda Gomis. Segons explica, a vegades fins i tot treuen la taula i sopen a la llum de la lluna.

El fet que sigui un carrer sense sortida facilita aquest tipus d'activitat, però tot i així, no tots els veïns mantenen la tradició, com comenta aquesta mataronina: «Ens portem tots molt bé, però els veïns que han vingut nous no acostumen a sortir tant», afirma.

Normes cíviques
Al carrer Prat de la Riba també és habitual veure grups de veïns que passen els vespres «fent petar la xerrada», com ells mateixos ho defineixen. Ferran Palomino, que hi viu des de fa quaranta anys, explica que molts dies, quan marxa el sol, es troben més de dotze veïns. Aquesta cultura d'agafar una cadira i sortir a prendre l'aire ha marcat també, al llarg dels anys, unes normes cíviques, segons comenta Palomino: «Quan hi ha gent asseguda a la vorera el vianant que hi passa sempre baixa a la calçada, és una qüestió de respecte i educació».

Al costat d'aquest veí hi ha la seva sogra, Teresa Arcas, que manté conversa amb una altra veïna, Crisència Moliner. Assegudes en dues cadires, parlen de les seves coses. «Ens expliquem si ens fa mal aquí o allà», diu Moliner, provocant les rialles de la seva companya. «Sempre hi ha hagut molta vida al carrer i encara continua, però ja no és com abans», valora Teresa Arcas. La gran quantitat de circulació i el creixement de la ciutat són algunes de les causes, que segons opinen, han fet que la gent ja no visqui tant de portes enfora: «Abans, com que no hi havia cotxes, s'estava molt més bé i tothom sortia més», afegeix.