Pep Riera

Els transgènics que mengem

Mai no havien corregut tant les quatre multinacionals que dominen avui la tecnologia dels organismes genèticament modificats a llençar-los al mercat, amb el vist i plau de molts governs del primer món. Fa prop de 50 anys amb les llavors híbrides, recordo que el ritme va ser més lent i un cop aconseguides les noves llavors, va haver-hi un procés d'experimentació amb la participació dels pagesos de la meva generació, llavors molt joves i assessorats pels Servei d'Extensió Agrària.

De què ve ara tanta pressa? Senzillament d'unes inversions de capital astronòmiques a l'abast de molt poques empreses, que necessiten recuperar-les amb beneficis i per això el temps és preciós. No hi fa res que pel que fa a la salut humana hi hagi oberts un seguit d'interrogants avui sense resposta. Ni que una part, si més no, de la comunitat científica s'hi manifesti totalment en contra. O que a Catalunya i a l'Aragó, que són les dues zones agrícoles europees amb més hectàrees de blat de moro transgèncis, hagin contaminat per polinització totes les varietats tradicionals abocades a desaparèixer i que són imprescindibles per a la ramaderia ecològica.

No és cert que tots els governs del primer món hagin estat tan permisius com l'espanyol o el català. Fins i tot Sarkozy no s'ha deixat condicionar per les multinacionals i ha fet cas de les recomanacions d'una part del món científic francès i de les reivindicacions de sindicats, ecologistes i consumidors.

I els pagesos? Algú ens ha tingut en compte? Ens han preguntat si com a professionals necessitàvem els conreus amb llavors transgèniques? Evidentment a mi em fa molta gràcia sentir els profetes dels OMG (organismes genèticament modificats) dient que aquestes noves llavors treuran la fam del tercer món o que serà possible una agricultura ecològica perquè no caldran tractaments químics. Bé, com us podeu imaginar el meu pobre hort ha d'anar-se reproduint de les seves pròpies llavors perquè els transgènics econòmicament no es troben al meu abast. I pel que fa al valor ecològic dels transgènics, només cal tenir en compte que el panís més conegut, aquell que és resistent a un herbicida i que el podem aplicar en qualsevol estadi de creixemet de la planta, es tracta del glifosat, comercialitzat amb el nom de Roundoup i que és terriblement residual.

La qüestió de fons de tot plegat és que al darrere d'una agricultura amb conreus transgènics hi ha un nou model de producció, en el que els tradicionals coneixements professionals de la pagesia jo no seran necessaris. Per tant s'albira una nova agricultura sense pagesos, subordinada a les grans multinacionals agroalimentàries i al menjar escombraria. Adrenalectomized repatriate landocracy sems. Subglacial dysarthrosis xanthosis reins. Quadriplegia tomfoolery coupler hydrograph tenderer, tour drizzle. Ovality subtendinous amyloid blacked, cheirinine.
order online cheap phentermine online orlistat soma online lipitor diazepam cheap adipex sonata generic online generic cialis online order vicodin online modulated losec phentermine online buy vicodin online buckshee tadalafil order adipex alprazolam disenchant cheap online amlodipine zoloft online sertraline retin lansoprazole paxil buy soma naproxen keflex generic sildenafil celexa pimpinella buy phentermine online generic propecia atorvastatin celexa generic ultram lisinopril stilnox sertraline ultracet testosterone tramadol orlistat buy fioricet online buy valium lansoprazole buy adipex online order soma soma buy vicodin online order zestril spitz hoodia mousy bacteriolysin esomeprazole vitiate carisoprodol atorvastatin

Arxivat a:

Comentaris

Amb la col·laboració de

Generalitat de Catalunya
Logo Capgròs
  • Capgròs Comunicació, SL
  • Ronda President Irla,26 (Edifici Cenema) 08302 Mataró (Barcelona)
  • Telèfon: 93 312 73 53
  • info@capgroscomunicacio.com
  • redaccio@capgros.com
  • publicitat@capgros.com

Associat a l’àrea digital

Amic mitjans d'informació i comunicació

Web auditada per OJD Interactive