Els titulats universitaris

Matí de diumenge estiuenc. Els diaris porten una notícia impactant relativa a la universitat: el president de les pimes catalanes creu que sobren titulats universitaris. Després de llegir l’article complert un se n’adona que l’escrit no parla de cap dada objectiva ni estudi seriós que avali aquesta afirmació. Posats a contrastar informacions agafo el quadern de qualitat 2, “treballar després de la universitat”, editat per l’agència de qualitat del sistema universitari de Catalunya.

El president d’AQU Catalunya ens presenta l’informe com a desmitificador d’idees preconcebudes i amb la finalitat d’ajudar a prendre decisions en l’àmbit acadèmic. Sense les aportacions de la recerca un país no innova ni creix. I sense dades només som una altra persona amb opinió.

Veiem què diu el resultat de l’informe:

“Catalunya ocupa una posició per sota de la mitjana en el nombre de graduacions respecte del conjunt de comunitats autònomes, pel que fa a població amb estudis d’educació superior i doctorat”. Per tant, sobta que precisament sigui el president de les pimes catalanes qui fa aquesta afirmació.

“En comparació amb d’altres països de l’entorn europeu, com ara França, Alemanya o Dinamarca, Espanya és l’únic país que presenta un descens del volum de població graduada”. Sobta que sigui ara precisament, després d’un escenari sostingut durant més de 10 anys de tendència a la baixa en les matriculacions (entre un 5 i un 10% anual matisat en els últims dos o tres anys) es faci aquesta afirmació.

“L’origen familiar té una repercussió quasi inexistent en la nota d’accés i en el rendiment acadèmic de la població graduada. Les universitats no tan sols no reprodueixen les diferències d’origen social, sinó que juguen un paper d’ascensor social”. Sobte que aquest important fet no sigui mencionat a l’hora de parlar de la universitat i les possibilitats que ofereix als titulats universitaris.

“Els resultats desmenteixen la creença que la universitat és una fàbrica d’aturats: nou de cada deu persones graduades treballen al cap de tres anys. Set de cada deu persones graduades troben feina en menys de tres mesos després d’haver finalitzat els estudis. La compaginació d’estudis i feina continua sent predominant: sis de cada deu persones graduades van treballar mentre estudiaven. Sis de cada deu titulats tenen una ocupació relacionada amb el que han estudiat. Tres quartes parts de la població graduada continua estudiant un cop acabats els estudis”. Sobta que algú amb un càrrec públic pugui posar sobre la taula, amb totes aquestes dades a la vista, la possibilitat que sobrin titulats universitaris.

I per últim, després de les dades objectives, i entrant en el camp de les opinions personals, em ve al cap el fil argumental del discurs d’un professor d’una altra universitat catalana: “aquest país el que necessita no és una reforma laboral, sinó una reforma empresarial, atès que la crisi no l’han provocat pas els treballadors sinó una part dels empresaris que no han sabut fer d’empresaris”.