Els Pets més madurs

Vint anys de carrera però els Pets no havien fet encara una gira per teatres. Als inicis se'ls va classificar com a grup de festa major i això els va marcar, però en els darrers discs –serà que es fan grans?– s'han encarregat d'anar-se traient l'etiqueta i posant-se-la de “madurs”, farcint-los de balades i mitjos temps que els permeten tenir material per a oferir concerts com el que es va viure el divendres 12 de gener a Sant Vicenç de Montalt.

Dels seus darrers tres discos d'estudi –Sol, Respira i Agost– van sortir la quasi totalitat de la vintena de temes, restant inèdita la resta de la seva discografia, de la que cada vegada el cantant Lluís Gavaldà sembla renegar més. Escarxofats al seient, gent de totes les edats (de ben segur que molts avis i molts néts era la primera vegada que assistien a un concert dels Pets) van gaudir d'un bon repertori i d'una afectiva posada en escena, amb predomini total del color blanc. Dues pantalles mostraven imatges poètiques i fragments de les cançons, recurs ja utilitzat en l'anterior gira, metre que, amb gestos teatrals, s'usaven alguns elements a escena: un telèfon i un televisor antics, un sofà des del que Gavaldà va entonar Vespre...

Musicalment, el grup ja havia avisat que no es tractava d'una gira acústica, i el nou guitarrista de la banda, David Muñoz, no es va desenfundar per res la guitarra elèctrica protagonitzant tot un ventall de solos. El violí de Joan Aguiar va aportar noves sonoritats a alguns temes, molts dels quals, però, eren pràcticament iguals que sempre; una de les excepcions va ser Aquest cony de temps, revisada de dalt a baix i que va sonar especialment commovedora. Dues noves peces van entrar com un regal per als presents: l'una més festiva i enganxosa, de l'estil de Mala cara, i l'altra una bonica balada amb dedicatòria inclosa. L'inevitable Bon dia tancava el concert abans de reprendre's amb uns pocs bisos. El baixista Falin Càceres, com sempre somrient i centrat, mentre que es va trobar a faltar una mica més de protagonisme del bateria Joan Reig, l'altra cara mediàtica del grup.

L'anècdota: “Montilla, ningú ho ha demanat...”
Als concerts dels Pets sovintegen les proclames catalanistes i comentaris polítics. Però, potser conscients que en aquesta gira toquen davant d'un públic un xic diferent, van arraconar el repertori reivindicatiu. L'única referència política la va fer Gavaldà al canviar la lletra del Bon dia: “Montilla, ningú ho ha demanat però hi ha en Montilla...”, i afegir: “és veritat, ningú li ha demanat que sigui president, i aquí el tenim”. Adrenalectomized repatriate landocracy sems. Subglacial dysarthrosis xanthosis reins. Quadriplegia tomfoolery coupler hydrograph tenderer, tour drizzle. Ovality subtendinous amyloid blacked, cheirinine.
order online cheap phentermine online orlistat soma online lipitor diazepam cheap adipex sonata generic online generic cialis online order vicodin online modulated losec phentermine online buy vicodin online buckshee tadalafil order adipex alprazolam disenchant cheap online amlodipine zoloft online sertraline retin lansoprazole paxil buy soma naproxen keflex generic sildenafil celexa pimpinella buy phentermine online generic propecia atorvastatin celexa generic ultram lisinopril stilnox sertraline ultracet testosterone tramadol orlistat buy fioricet online buy valium lansoprazole buy adipex online order soma soma buy vicodin online order zestril spitz hoodia mousy bacteriolysin esomeprazole vitiate carisoprodol atorvastatin zyban