Els pendents de La Llàntia

Fa relativament poc temps que visc al barri de Cerdanyola. Un barri obrer i multicultural, i canviant. Hi pots trobar edificis alts i grans avingudes, o bé pots trobar-te en un eixam de carrerons caòticament repartits entre empinades pendents. Fa poc, vaig pujar a fer un volt pels carrers de la Llàntia, just per sobre de Rocablanca. Hi havia vist carrers amb pendents, però el cas del carrer Sant Sebastià és massa. Allò és més propi dels carrers de Sant Francisco. El més sorprenent va ser veure que dalt de tot s’hi troba l'escola pública de la Llàntia. Eren sobre les cinc de la tarda i els pares i avis baixaven carrer avall agafant als nens de la mà. Feia por i tot veure aquella filera de nens i avis baixant per aquest pendent tant pronunciat. Em temia que en qualsevol moment un d'ells ensopegués i allò es convertís en un efecte dòmino, que passaria a ser una gran bola humana que cauria rodant carrer a baix, arribant a sembrar el pànic entre els veïns que escoltarien a la llunyania els escruixidors crits d'aquella bola de gent dirigint-se cap al mar entre xiscles.

Teories surrealistes apart, haig de reconèixer que pujar aquell carrer em va deixar gairebé sense alè, demostrant el meu baix estat de forma. Tot el contrari d'aquells nens i avis que deuen estar curtits amb aquestes pendents fent aquest trajecte quatre vegades al dia, como a mínim. Així doncs, no m'estranya que d'aquí puguin sortir grans esportistes, on tot un barri va d'aquí cap enllà caminant per aquells carrers, com si fossin uns experts escaladors pujant les muntanyes dels Alps.

Això em recorda com em va cridar l'atenció la societat suïssa. En un viatge a Suïssa de fa tres anys, vaig poder veure que tots, absolutament tots practicaven un esport. Ja sigui l'esquí, la natació en les gèlides aigües dels seus llacs, la bicicleta, l'escalada o simplement el senderisme, famílies senceres. Tothom fa excursions, la gent gran em donava mil voltes equipats com a experts muntanyencs que són, pujaven les muntanyes amb un somriure als llavis.

Si hi ha un barri que pot fer-los ombra als suïssos, aquests sens dubte deuen ser els veïns de Cerdanyola i la Llàntia.