Els nouvinguts i el món associatiu

Entre els anys 2009 i 2011, s’han registrat a Mataró fins a 27 entitats en l’àmbit de nova ciutadania, integrades per ciutadans d’origen estranger. Es tracta d’un fenomen que reflecteix la realitat social de la capital del Maresme, on més d’un 17% de la població és forània, i que es dóna sobretot en barris com Cerdanyola, on la concentració d’immigrants és més elevada. Els subsaharians són el col·lectiu que mostren major tendència en aquest sentit. Les diferents associacions que creen responen a un patró comú: establir una xarxa d’acollida i d’ajuda mútua, i promoure projectes de cooperació en els seus països d’origen. Des del consistori es veu amb bons ulls aquest fet, però també s’apunta a la necessitat d’anar més enllà. Més enllà de crear d’entitats destinades exclusivament a la defensa d’interessos propis, els nouvinguts han de poder integrar-se al teixit associatiu ja existent a la ciutat, aquell que no estan vinculades a l’origen: ampes, associacions de veïns, col·lectius teatrals, clubs esportius... La seva presència en aquests col·lectius ha d’ajudar a la seva integració, a la normalització de la seva condició com a ciutadans. És a través d’aquest camí, amb la creació d’espais comuns de participació, que s’acaba consolidant un model veritablement intercultural. Però per aconseguir-ho, també cal lluitar per eradicar els tòpics infundats i estereotips que encara arrelen entre els ciutadans respecte a la població nouvinguda. L’esforç cal demanar-lo per les dues bandes.