Capgròs
El darrer episodi dels indignats instal·lats a la Pl. de Catalunya de Barcelona des de fa unes setmanes, produït quan escometeren violentament contra els diputats catalans per evitar llur accés al Parlament, és la gota que ha fet vessar el got d’aigua no gens clara ja ple de fa dies. I ha estat una llàstima que aquest moviment i l’adhesió que ha suscitat, s’hagin malmès, no només aquests últims fets són lamentables, sinó que des de bon començament, ja es va esguerrar el projecte de revindicació. Era, de bell antuvi, una revindicació sense ànima nacional. Sense tenir en compte la vella premissa Alliberament nacional i de classe, que en la situació actual la classe, la constituïm i som tots o gairebé tots els catalans.
En primer lloc, el sistema socioeconòmic actual els resultats del qual clamen al cel i que ens l’ha portat el govern espanyol amb una política permissiva amb la cobdícia, de menyspreu pels valors tradicionals del nostre poble com és l’estalvi i l’esforç i encara amb el foment d’adquisició de diner fàcil i tot amanit per una inconsciència, una desídia i una manca de visió en la gestió econòmica deixant-se arrossegar per polítiques europees equívoques ,mal interpretades, és un fet per indignar a tota persona que tingui dos dits sensibilitat.
Però l’esguerrada del projecte dels indignats és de contingut, sobretot. ¿ Com es pot fer una reivindicació per la llibertat, per justícia i per la pau, sense reclamar la causa justa del poble català que es veu vexat amb un espoli que es concreta en xifres exactes i validades i la seva identitat és combatuda sense treva pels òrgans estatals?
Es pot saber per què indignats no clamen contra d’usurpació diària de 60 milions d’euros que fa Espanya als catalans a partir del dèficit fiscal?
Per què no esmenten per a res que l’estat espanyol cada any usurpa a Catalunya 20.000 000 000 d’ euros ( 11% del PIB ), fent de Catalunya la regió del món que pateix més dèficit per part del govern de l’estat?
És que volen, els indignats que, per raons de pertinença a l’estat espanyol no puguem gaudir de 2400 € anuals per ciutadà i a Catalunya, per no disposar de seguretat social pròpia ?
La llista de greuges seria molt i molt llarga si els esmentéssim tots. Els indignats, callen. Catalunya no els importa, segons que es veu.
Avui ha travessat la Plaça de Catalunya, a la ciutat de Barcelona, lloc on hi ha aquesta acampada de protesta. Els rètols que presidien la tarima principal per a les intervencions, tots eren en castellà. En algun, de menor mida i amb lletra petita, la traducció catalana i anglesa. No tothom ha pogut parlar quan ha volgut en la llengua pròpia i natural d’aquest país que es diu Catalunya en les assemblees i altres reunions més restringides..
Sense l’alliberament nacional de Catalunya, que ens permeti ser com som els catalans i poder disposar del que és nostre, no hi pot haver-hi solució per a les llibertats socials.
Ho diu la història, ho diu la realitat que vivim i ens en parla la mateixa actitud d’ aquells que no s’indignen, ai las, per allò que beneficia als adversaris de Catalunya i que sovint en són els veritables i permanents enemics.
Comentaris