Manos de Topo és un grup molt difícil de classificar. S’han convertit en un fenomen de l’escena del pop independent, malgrat que a priori podrien ser vistos tan sols com un grup humorístic. El duo format per Miguel Ángel Blanca i Alejandor Marzoa parodia el gènere de la cançó romàntica, interprentant amb una veu ploranera i desafinada (i insuportable, per a alguns) temes irònics basats en fracassos amorosos i altres drames.
La qüestió, però, és que les seves són cançons molt ben escrites i arranjades de manera exquisita. Manos de Topo han demostrat ser grans compositors i intèrprets, i ja fa temps que tothom se’ls pren molt seriosament, segurament molt més del que s’haurien imaginat els propis Blanca i Marzoa. El seu primer disc, Ortopedias Bonitas, va arribar a ser considerat un dels millors de la dècada per la prestigiosa revista Rockdelux. Acaben de publicar el seu tercer àlbum, Escapar con el Anticiclón, produït per un altre fetitxe de l’indie estatal, The New Raemon. Un disc ple de temes rodons com Tus siete diferencias o No salgas del pastel. Això sí, amb la veu de Miguel Ángel Blanca al capdavant, tan complicada d’assimilar com sempre. Manos de Topo estan de gira i passaran aquest dijous, dia 19, per la sala petita del Clap.
-
Comentaris