Capgròs
La història local anecdòtica sí que interessa, però la genèrica no i els motius cal buscar-los en el desinterès general que hi ha per la cultura. Aquest és una de les conclusions del debat organitzat divendres dia 7 per l'associació cultural Alarona a la Casa Coll i Regàs del carrer d'Argentona que pretenia precisament respondre la la pregunta de si la història mataronina interessa als actuals habitants de l'antiga Iluro. La va formular el director del Museu Arxiu de Santa Maria, Manel Salicrú, interpretant el sentir general de la resta de ponents, tots ells historiadors de vocació encara que curiosament cap de títol. "Hi ha molta gent que no ha entrat mai a la Capella dels Dolors i no hi ha fet perquè no ha volgut", va assegurar Salicrú amb un punt d'indignació.
La resta dels historiadors presents -Jaume Vellvehí, Joan Francesc Clariana, Joaquim Llovet i Antoni Martí i Coll; Joan Giménez finalment va excusar la seva presència- s'hi van mostrar d'acord. Vellvehí, del Grup d'Història del Casal, va afegir que de totes maneres potser una de les possibles solucions seria fer molta més divulgació de la recerca que fan els historiadors: "El problema és arribar a la gent, hem de pensar noves maneres de fer-ho", va sintetitzar. En aquest sentit, l'historiador va reclamar fer un gran esforç per digitalitzar tot el material que pugui ser consultat als arxius locals.
L'arqueòleg Joan-Francesc Clariana, membre també del Grup d'Història del Casal, es va referir en aquest sentit a la iniciativa del premi juvenil Terenci Thos i Codina, impulsat per aquesta entitat, que s'havia atorgat el dia abans a la seu Col·legi d'Advocats: "Al jovent se li ha de fomentar l'interès", va apuntar.
Per la seva part, Antoni Martí i Coll va assegurar trobar normal que els joves, justament per la seva edat, mostrin desinterès per la història local: "És normal que pensi més en el futur que en el passat; el jove, no està per històries", va dir irònicament. Martí i Coll, a banda, va apuntar que potser seria necessari dividir en dos el Premi Iluro, de manera que es pogués elevar a premi almenys dos treballs cada any.
Mataró està ben estudiada
Amb el què també hi va haver consens entre la majoria dels ponents és en què la capital del Maresme està força ben estudiada en relació a altres localitats d'un tamany semblant. Així ho van assegurar Manel Salicrú i Jaume Vellvehí, que van relacionar les troballes arqueològiques que s'han anat fent al llarg de la història per a aixecar noves construccions amb aquest treball de rercerca. En aquest sentit, Joan Francesc Clariana va apuntar que sense la feina feta per Marià Ribas durant el segle XX poca cosa es coneixeria de l'arqueologia local.
Ja endinsats en la tertúlia, l'exalcalde Antoni Martí i Coll va apuntar que Mataró té una història molt singular en el sentit que sempre mira cap a Barcelona: "La capital d'ara va haver-hi un moment que va arribar a tenir por de Mataró", va assegurar. I en aquesta línia, Joaquim Llovet va assegurar que a vegades la història local a vegades trenca tòpics, com amb en el cas de la guerra de Successió, quan Mataró era en part borbònica mentre Barcelona era austriacista.
El govern municipal va rebre les crítiques dels historiadors participants bàsicament per la poca embranzida de la col·lecció històrica Caps de Bou, que des de 1999 només ha editat tres llibres, l'últim dels quals va ser el 2003 De súbdits a ciutadans, de Manuel Cusachs.
Comentaris