Els guardons “Cultura Mataró”: començar la casa per la teulada

Acabo de llegir al Capgròs digital que Cultura de l’Ajuntament de Mataró convoca els guardons “Cultura Mataró”, per la tardor d’aquest any. D’això en dic començar la casa per la teulada. M’explico. Resulta que els que ens dediquem a investigar sobre Mataró trobem a faltar el suport que havíem tingut de fa una dècada quan s’editaven alguns treballs a la col·lecció “Caps de Bou”. Fa deu -DEU!- anys que aquesta col·lecció iniciada l’any 1985 pel Patronat de Cultura, ha quedat parada en sec al número 30, amb el llibre “Posant portes a la mar”, de Joan Giménez que es va publicar l’any 2007. A partir de llavors Cultura es desentén d’aquest compromís i quan algú te la gosadia de fer un treball i vol publicar-lo es limita a adquirir mitja dotzena d’exemplars i a sobre t’has de convertir en editor. Els historiadors locals som una rara avis tan exòtica com necessària. Algú ha de fer aquesta feina feixuga, a voltes difícil, però necessària, imprescindible.

Hom enyora els temps en què al davant de Cultura hi havia Josep Fradera o Carmina Benito, que eren més receptius a publicar treballs i a ajudar als investigadors. Actualment la política de Cultura a Mataró la podem qualificar d’aparador. Amaga una realitat menys amable, més grisa, que només patim els que ens dediquem a investigar. Convocar els guardons “Cultura Mataró” és per sortir als mitjans de comunicació. Valdria la pena que part dels recursos d’aquest departament –sempre insuficients– es dediquin en primer lloc als pocs que es dediquen a treure la pols dels documents antics i convertir-los en biografies o a esdeveniments d’interès local. De poc val presumir de ser una de les ciutats que més ha investigat i publicat treballs històrics. Cal mantenir el llistó alt, com fa més de deu anys.

No tinc res en contra dels esmentats guardons “Cultura Mataró” però crec que tal com estan les coses (malament) cal començar la casa pels fonaments. I els fonaments en cultura són els historiadors i historiadores que es cremen les celles per fer un treball sense que es tingui cap certesa de que vegin la llum pública. Sort en tenim de revistes com "Fulls", del Museu Arxiu de Santa Maria i alguns premis entre ells el Premi Iluro que es va desinflant.

Per tot plegat considero que tal com està el pati, els esmentats guardons “Cultura Mataró”, són com començar la casa per la teulada.