Els gats abandonats no sobreviuen al carrer

Ja és hora d’acabar amb la falsa creença de que els gats deixats al carrer ja s’espabilen… Els gats abandonats que vivien a una llar i de sobte es troben al carrer, NO sobreviuen. Els gats ferals o asilvestrats que viuen als carrers dels nostres pobles i ciutats, tot i haver nascut en aquest hàbitat, ténen una molt curta esperança de vida de dos a quatre anys màxim, tenint en compte que dins la seguretat d’una família poden viure 15 anys i més. Si un gat acostumat a viure en família, que no coneix els múltiples perills del carrer, s’hi troba de sobte, imaginem-nos la dificultat que tindrà per adaptar-se i per superar les conseqüències físiques i psicològiques de l’abandonament. L’estrés provocat per la por a la nova situació desconcertant, el tràfic, els gossos, el fred, la calor, la dificultat o impossibilitat per trobar aigua i menjar, accidents amb el collar que encara posen alguns propietaris tot i ser obvi el perill mortal d’asfíxia, malalties pròpies de la dura vida a l’exterior com la leucèmia, la inmunodeficiència felina,  baralles amb altres gats, ferides infectades… i una llarga llista d’infortunis que cap animal es mereix patir.

Si un gat acostumat a viure en família es troba de sobte al carrer, imaginem-nos la dificultat que tindrà per adaptar-se

A banda dels animals els propietaris dels quals els hi obren la porta perquè se n’han cansat, perquè molesten o perquè no volen responsabilitzar-se d’ells davant el primer problema de salut o de comportament que presenten, ens trobem amb una important quantitat d’animals que no han estat abandonats pròpiament, però que igualment acaben deambulant pels carrers degut a que s’han escapat ja que els propietaris no han vigilat, o han caigut del balcó perquè ningú s’ha preocupat de col.locar reixes o xarxes, o perquè ningú s’ha preocupat d’esterilitzar l’animal que en èpoques de zel farà el possible instintivament per marxar. Molts d’aquest animals no tornaran, o bé perquè no trobaran el camí de tornada o bé perquè moriran de qualsevol manera i ningú els tornarà a veure mai més.

Tinença responsable d’animals de companyia significa això mateix, responsabilitat davant tot el que comporta tenir un animal i anticipació pel que pot afectar el seu benestar. Cuidem-los bé, vacunem-los, xipem-los, procurem que tinguin una existència realitzada com a espècie, assegurem que a la nostra pròpia casa no corrin cap perill, esterilitzem-los, regalem-els-hi una bona qualitat de vida, però sobre tot, no abandonem, fem l’esforç de practicar un simple exercici bàsic d’empatia, posem-nos al lloc de l’animal que es veu de sobte desamparat i desesperat…el que no volemper nosaltres mateixos, no ho volguem per a aquests éssers indefensos que confien en nosaltres, no els hi fallem. Responsabilitat i molt de respecte per la vida.