Els fills davant la televisió i internet

Ara que s'acaba el curs i comencen les vacances, els nens tenen tot el temps lliure i els pares s'han de plantejar que faran els seus fills durant aquest temps.

La televisió i internet están al seu abast i tenen la possibilitat d'estar-se moltes hores entretinguts amb aquests mitjans. Com totes les coses, no són ni bones ni dolentes, dependrà de la utilització que en facin d'elles. Si fan d'aquesta activitat la seva ocupació principal no será gaire bo.

Tant la televisió com internet són mitjans a través dels quals es pot aprendre molt i obtenir molta informació, però també poden ser vies per accedir a continguts poc recomanables.

A la televisió hi ha programes de tota mena i no tots són adequats per mirar-los nens i adolescents. En primer lloc encara no tenen un criteri format sobre el que està bé i elque no i sota aquest punt de vista poden confondre fàcilment les coses que apareixen a la pantalla. És obligació dels pares primer, marcar el temps que dedicaran a mirar la televisió i després els tipus de programes que poden veure. Se'ls ha d'ensenyar a discernir les coses que són acceptables de les que no ho són, les que són ètiques de les que no. Per aconseguir que desenvolupin el propi sentit crític és convenient, quan sigui possible, que pares i fills vegin conjuntament alguns programes per poder aclarir determinades coses i aspectes del comportament dels personatges. Amb internet passa una cosa semblant, els nens poden estar-se hores i hores davant la pantalla de l'ordinador amb l'excusa de que estan fent treballs o recopilant informació, però de vegades el que fan és jugar a videojocs, xerrant amb els amics o mirant pàgines que no són les millors per a ells.

Els pares han de supervisar aquestes activitats i posar els límits que creguin convenients perquè en cas de que no tinguin cap limitació els nanos podrien desenvolupar una adicció a aquest quefer.

Tampoc es pot oblidar que tant mirar televisió com intenet són entreteniments passius, aquí tot està fet, no s'ha de pensar ni cal esforçar-se. És responsabilitat dels pares fomentar altres ocupacions més constructives com poden ser: la lectura, l'esport, la pintura, l'escriptura, les relacions humanes o simplement passejar. S'ha de tenir clar que aquestes coses són una construcció que s'ha de fer mica en mica, no podem deixar que els fills facin el que vulguin durant molts anys i quan arribin a l'adolescència aspirar a que es tornin assenyats i amb arrelades actituds intelectuals.

És convenient crear el costum de que la televisió no estigui continuament encesa ni fer-ho quan s'arriba a casa sino quan s'ha de veure alguna cosa que valgui la pena o que tingui el suficient interès. D'aquesta manera els fills aprendran que és un entreteniment i no una finalitat en sí mateixa. És més beneficiós que, en lloc de tenir la televisió posada, durant els àpats la familia pugui parlar i també dedicar-se a altres activitats durant el temps lliure.


carmferrer@gmail.com