Els escriptors de fora també passen per Robafaves

La vigília de Sant Jordi, la planta baixa de la llibreria Robafaves estava plena de mataronins que enllestien les últimes compres. Els autors de molts dels llibres que feien cua per ser embolicats feien tertúlia al recent inaugurat primer pis. A través dels altaveus, els lectors escoltaven els escriptors parlar dels seus llibres, com si es tractés d'un programa radiofònic. “En el meu llibre, dono les claus per poder triar les millors patates quan anem a comprar”, comentava Pere Puigbert, autor del llibre Com escollir les millors fruites i verdures. El llibreter Pep Duran dinamitzava el grup d'escriptors, i al replà de l'escala, un hipotètic lector amb barnús i sabatilles, llegia fragments dels llibres, carxofat en una butaca domèstica.

Van passar pel Robafaves Mathew Tree, Núria Esponellà, Ada Castells, Jordi Silva o Daniel O'Hara, entre d'altres. Venien a signar llibres, però van ser pocs els mataronins que van pujar al primer pis per demanar un autògraf. El més sol•licitat va ser Ismael Prados, que amb el seu segon llibre, Cuina per solters, va signar uns deu exemplars. Prados opina que l'èxit dels seus llibres respon a una demanda social: “La gent té ganes de treure el màxim profit de la cuina, estalviant energia, temps i diners. Aquestes trobades m'agraden perquè la gent em comenta si ha seguit les receptes”. Meritxell Manté i Manel Camprubí són uns seguidors del programa de Prados: “L'Ismael és molt simpàtic i ens ha escrit una dedicatoria que diu: gràcies per entendre que a la cuina el millor plaer és proposar-s'ho”.

Les escriptores Núria Esponellà i Ada Castells feien petar la xerrada mentre esperaven que vinguessin lectors. “Altres anys signàvem a la plaça Santa Anna, i passava més gent, però enguany estem en un espai noi, i la gent ha de fer un esforç per pujar fins aquí”, comentava Núria Esponellà, autora de La travessia. La seva última novel•la transcorre entre Catalunya i el Marroc: “La gent em pregunta per la meva experiència personal, ja que per escriure el llibre vaig travessar l'Estret amb pastera”, va afegir Esponellà.

El fet que Ismael Prados acaparés l'atenció no molestava Ada Castells, que considerava que el cuiner mediàtic era un reclam que podia arrossegar la gent. “El problema no és que l'Ismael sigui mediàtic, sinó que els altres no ho siguem. Els mitjans parlen poc dels escriptors que ens dediquem a la literatura i la gent amb prou feines ens coneix”, va declarar Ada Castells. Al final va arribar una altra cara coneguda: la periodista Helena Garcia Melero, que acaba de publicar Cuinar sense recepta, un llibre on explica la seva experiència amb els fogons.