Els encerts del cardenal

L'acte de beatificació del Dr. Samsó va ser realitzat amb encert. La cerimònia religiosa, les intervencions, el protocol, la litúrgia solemne però sense estridències. Tot al seu just punt. En un to correcte, sense rabejar-se en el seu assassinat, però sense silenciar-lo; perdonant, però sense amagar els fets.

Es podia témer una sortida de to d'extremistes d'un cantó o de l'altre. Va quedar en una anècdota. Davant crítiques velades d'algun sector parroquial, el cardenal Martínez Sistach –el responsable de l'acte, per delegació del Vaticà- ha demostrat ser un home prudent i savi, que sap teixir bones relacions amb tota la societat.

Es va plantejar tot en un línia de perdó i reconciliació. La visita del cardenal a la filla de Joan Peiró i la conversa entre ambdós són una gran lliçó per a tothom, de concòrdia i d'humanisme.

La memòria històrica ha de reconèixer totes les víctimes dels períodes republicà i franquista, explicant-ne totes les circumstàncies. Jo vaig assistir a l'acte en la meva condició de laic respectuós amb l'Església, que ni tot ho ha fet bé ni tot malament, com qualsevol obra humana. Un acte que vint anys enrere no s'hagués pogut celebrar i potser alguns que hi érem no hi hauríem anat.

Destacaria dos moments pel contingut, les paraules del delegat vaticà i del cardenal. I tres per la forma, l'entrada dels celebrants a la nau, l'arribada d'autoritats i la proclamació feta pel delegat, tothom dret i ell assegut (parlant ex cathedra, com el Papa), seguida d'aplaudiments.