Els electes defensen que el web 2.0 facilita la relació amb els ciutadans

La política 2.0 no serà possible sense una administració 2.0 al seu darrera, i aquells que no siguin capaços d’adaptar-se a aquests nous canvis “ho tenen magre”. El periodista i director de l’Agència Catalana de Notícia (ACN), Saül Gordillo, va advertir ahir en una xerrada a Mataró que el ciutadà cada vegada se sentirà menys proper a una administració lenta i oficialista, i menys encara en un moment en què els electes han trobat noves vies de comunicar-se sense intermediaris amb la població, a través de canals com els weblogs, Facebook o Twitter. Davant aquesta situació, Gordillo va recomanar a les administracions que optin per una “transició tranquil·la” en la que, sense renunciar als mitjans tradicionals, vagin incorporant també les eines i recursos de l’anomenada web 2.0.

Gordillo va ser un dels participants a la primera jornada del Seminari de Comunicació pública que organitza l’Associació Catalana d’Informadors de l’Administració Local (ACIAL). En una altra de les xerrades van ser els mateixos electes locals els que van exposar les seves experiències personals com a usuaris d’aquestes noves eines. La taula rodona va aplegar dos alcaldes, Antoni Balmón, de Cornellà de Llobregat, i Albert Batalla, de la Seu d’Urgell, així com el tinent d’alcalde de Mataró Ramon Bassas i el diputat i cap de l’oposició a Girona Carles Puigdemont. Aquest darrer es va posar com a exemple de l’ús que se li poden arribar a treure a aquesta eines digitals: en ser cap de l’oposició, va explicar, no compta amb els mateixos recursos en comunicació que els regidors o alcaldes que governen. Per això, va afegir, va optar per “convertir-me en el cap de premsa de mi mateix”. Així, Puigdemont disposa ara d’un espai digital que, a través d’un sol click, li permet multiplicar i fer arribar el seu missatge a molta gent, que el segueix a través de canals diferents com Facebook, el seu blog o el Twitter. Puigdemont, juntament amb Batalla, són dos dels diputats que segueixen i comenten en directe a través de Twitter les sessions del Parlament, un exemple que es va posar sobre l’ús d’aquestes tecnologies.

Tots els electes presents van coincidir en què a través d’aquests mitjans han pogut establir una relació més directa amb els ciutadans i “copsar el pols de la ciutat”, en paraules de Balmón, que és l’autor d’un blog on hi combina reflexions a nivell institucionals i escrits de caràcter més personal. Els blogs permeten un “alliberament del polític” i també li donen l’oportunitat de “fixar una agenda pròpia”, va dir Ramon Bassas, que va reconèixer que al darrera de l’ús del blog i del Facebook també hi ha una estratègia política. En termes similars va parlar Albert Batalla, que considera que aquestes eines permeten “liderar el relat, comunicar-se sense intermediaris i arribar a nous públics”. Batalla també va apuntar el fet que el polític pot, a través d’aquest canals més directes, plantejar-se l’autocrítica que els mitjans institucionals no fan. No obstant, va advertir que aquestes eines només “són bastons” i que en cap cas han de substituir les idees i els projectes polítiques, que són les autèntiques cames que els fan avançar. Puigdemont, per últim, va pronosticar que els canvis que comporta l’ús d’aquestes eines per part dels polítics es deixarà notar amb força a la campanya de 2011.