Els dilluns del Cipri

Fa uns quants dies, en Els dilluns del Cipri, vaig tenir ocasió d'escoltar en Josep Borrell. Josep Borrell i Fontelles, nascut a la Pobla de Segur, el Pallars Jussà, el 24 d'abril de 1947, és un polític espanyol que ha exercit de president del Parlament Europeu (2004-2007) i que actualment és una de les figures més importants de la política a la Unió Europea.

De la seva interessant conferència em vaig quedar amb dues o tres idees bàsiques. En primer lloc ens va ubicar en aquest món globalitzat, com el que som, europeus, és clar. Ell sempre parla en clau europea. La primera idea que va plantejar és qui som i quin pes tenim. Els europeus som pocs, vells i dependents energèticament (sic), va afirmar, i continuem pensant que som el melic del món. A mi només se m'acuden dues maneres de ser més, i de buscar un cert equilibri generacional: tenir més fills i que arribin més immigrants. Pel que fa a la nostra dependència de les energies fòssils, és necessari un canvi de model energètic; per raons econòmiques i per raons de sostenibilitat.

La segona idea que va desenvolupar és la importància de la política fiscal per poder fer polítiques públiques que ens aboquin a una societat més cohesionada i que els ciutadans i ciutadanes puguin, de debò, tenir igualtat d'oportunitats. Fa temps que des del sindicat reivindiquem un canvi en les polítiques fiscals al nostre país, tant les del Govern de l'Estat, com les del Govern de la Generalitat. Fiscalitat que ha de ser progressiva i que doni compliment a la màxima que diu que pagui més qui més té. I sense oblidar que tothom ha de pagar i, per tant, cal lluitar contra el frau fiscal i l'economia submergida.

Són les polítiques públiques les que han de permetre que la ciutadania gaudeixi d'igualtat d'oportunitats, i la seva existència és cabdal per a la gent treballadora i les seves famílies. La gran majoria de la població, la gent que viu d'un salari o d'una prestació social, només es beneficia de la riquesa que es genera per la via del salari i per la dels serveis públics i les prestacions socials.

Ja que al començament he esmentat Els dilluns del Cipri, paga la pena explicar de què va. Hem de dir que, per als que no coneixen gaire la història del sindicalisme català, Cipriano García va ser un dels fundadors de les CCOO de Catalunya. Ell va ser un dels que va teoritzar i posar en pràctica el nou projecte sindical, que arrencava a les acaballes del franquisme, i el va definir com de classe i nacional. Va ser aquesta idea i la seva aplicació en el treball sindical de cada dia el que ha fet possible la consolidació del sindicalisme general, nacional i de classe, al nostre país.

Des de fa temps, CCOO de Catalunya va crear la Fundació Cipriano García, una entitat privada sense ànim de lucre, per impulsar la reflexió, l'estudi, la recerca i la investigació en relació amb el que són els valors de transformació social que defensem; i per altra banda recuperar, preservar i difondre el patrimoni històric propi i els documents relacionats amb el moviment sindical i altres moviments socials.

És en el marc de la Fundació on, aquest és el primer any, es fan unes trobades (Els dilluns del Cipri) en les quals, amb caràcter mensual, es convida a participar diferents persones del món social, econòmic i acadèmic perquè aportin les seves reflexions i amb les quals es puguin compartir experiències. L'objectiu és contribuir a l'elaboració de propostes per a la construcció d'un projecte social alternatiu. A la pàgina web del sindicat, www.ccoo.cat, hi anireu trobant més informació.