Els bons propòsits

Quan s'apropa el cap d'any, gairabé tothom pensa en el que ha sigut el que s'acaba i el que l'agradaria que fos el nou.

Es comencen a repasar les coses que s'han quedat per fer i, de vegades, la manca de voluntat i dedicació que ens ha portat a no aconseguir més realitzacions.

Llavors hi ha com una espècie de propòsit de l'esmena per al proper any: farem aquelles coses que no hem sigut capaços de fer anteriorment. Habitualment es tracta de consecucions privades: aprendre una llengua nova, fer règim, fer més exercici, dedicar més temps a la familia, etc. Però també hi ha altres propòsits que ens podem fer menys concrets per ò més abarcatius de la manera de viure i de mirar el món i les altres persones.

Podriem pensar en com són les nostres relacions amb els altres, tant amb la nostra família com amb la resta de les persones properes: amics, companys de feina, veins, coneguts i, fins i tot, qualsevol altra persona amb la qual entrem en contàcte esporàdicament.

Com és la nostra vivència dels altres?, quins sentiments profunds ens desperten? No és fácil parar-se a pensar en aquestes coses, tan ocupats com estem sempre. Però de vegades seria convenient fer-ho per no caure en prejudicis o mantenir-los sense adonar-nos.

Quan els demés pensen i es comporten com nosaltres els veiem fantàstics però quan no és així acostumem a veure'ls de manera molt diferent i fins i tot es poden convertir en rivals reals o imaginaris, llavors ens generen altres tipus de sentiments que podem ser molt negatius com el rebuig, el despreci, l'odi… I en el cas de persones properes, les diferències d' opinions o de valors ja són motiu suficient per a que hagi friccions i picabaralles.

En qualsevol cas l'altre no deixa de ser un altre ésser humà amb les mateixes necessitats, esperances, il·lusions que nosaltres. És d'aquesta manera que hauriem de veure´l, però de vegades es pot arribar a veure com una amenaça i un enemig pel sol fer de ser diferent: venir d'un altre país, pertànyer a una altra raça, cultura, religió, ideologia… a més podem deixar de veure cada persona individualment i passar a incloure-la en un grup què, teóricament, la marca amb les característiques que hem adjudicat a aquest grup, com si tots els membres d'aquest col·lectiu fossin exactament iguals.

Hauriem de poder reflexionar sobre aquestes coses i arribar a una conclusió semblant a la qual arriba la Mafalda en la seva felicitació d'any nou:

“Desitgem a totes les bones persones que coneixem que el proper any tinguin tota la força i donguin la millor part de sí meteixes sense importar-lis que els recompensin els seus esforços pel fet de treballar per un món millor, on la pau sigui possible amb justícia i equitat i al qual sobrevisquin les utopies encara que semblin (i siguin) impossibles”.


carmferrer@gmail.com