Els arbres viaris, un museu a l’aire lliure

Passejant per qualsevol de les nostres viles i ciutats, hom pot trobar petites mostres del patrimoni arbrat d’arreu del món. Així, Oceania, Àfrica, Europa, Amèrica i Àsia les troben representades a casa nostra per espècies d’arbres que els humans hem agafat dels sistemes naturals i els hem introduït als sistemes urbans, tan per les seves característiques de mida, forma i color, com per l’adaptació al medi artificial, la resistència a les plagues i malalties, o simplement perquè algú, va considerar una bona idea introduir aquestes espècies en jardineria. 

Així, al Maresme hi ha unes 500 espècies diferents d’arbres a les places, parcs i carrers públics, de les quals, avui, perquè us feu una idea d’aquest trencaclosques vegetal, us en citaré algunes de cada continent. 

D’Àsia, per exemple, són la Pterocària i la Prunera de fulles vermelles, la Albízia, la Mèlia, originàries d’Iran i el Caucàs, el Cirerer del Japó, com el seu nom indica, i la Troana del mateix país o la tant comuna morera blanca, de la Xina. 

D’Amèrica del Sud tenim l’Arbre verd, conegut també com Ombú o Bellaombra, procedents de l’Argentina i el Perú, l’Araucària de Xile, i la Xicàndra, del Brasil. D’Amèrica del Nord la Parquinsònia, el Negundo, la Magnòlia, el Liquidàmbar, la Catalpa i el Castanyer d’Índies i el Plàtan Occidental, entre molts d’altres. D’Oceania, la Grevíl·lea o Roure australià, els Braquiquiton o Arbres Botella, la Casuarina o els Eucaliptus, i les oloroses Mimoses.
Són africanes, però no son arbres, tot i que molta gent es pensa que si, la palmera de Canàries i la palmera de Dàtils. També son africans els Tamarius africans i els Cedres de l’Atles. I no ens podem deixar els del nostre continent, Europa, així tenim els til·lers de fulla petita i fulla gran, l’auró blanc, l’Alzina i el Roure Martinenc i molts d’altres. En definitiva, us animem a identificar aquestes espècies d’arbres, per viatjar pels boscos dels cinc continents, sense moure-us de casa vostra.