Els Amics de les Arts omplen per tercera vegada la sala Privat

Diuen que més val caure en gràcia que ser graciós. Els Amics de les Arts han aconseguit la primera part de l’anunciat, com ho demostren omplint allà on toquen, però també s’esforcen, amb resultats irregulars, a complir la segona. És una llàstima que un concert farcit de temes corejats i ballats a l’uníson, quotidians i amb punts d’originalitat, es vegi constantment aturat per unes presentacions llargues, amb dosis d’humor dubtós, que poc aporten i poc tenen a veure amb el contingut de la cançó que tot seguit interpreten. Els Amics de les Arts, divendres passat a la sala Privat de Mataró, van quasi parlar tant com cantar, i aquest era un comentari generalitzat entre els seus seguidors al finalitzar les dues hores d’espectacle. Algú els ho hauria de dir.

El concert no va diferir gaire en quant al repertori del que ja s’havia pogut veure a la capital del Maresme en dues anteriors ocasions al mateix Privat i una al Clap. Les exitoses peces del seu segon i de moment darrer treball d’estudi “Bed & Breakfast” van ser la columna vertebral de la cita. Molt aviat van sonar “L’home que treballa fent de gos”, “La merda se’ns menja” o “Les meves ex i tu”, i per al tram final van deixar “4-3-3” i “Jean-Luc”. El moment de més complicitat amb el públic va arribar amb la interpretació de “Per mars i muntanyes”, tot un homenatge a les sèries Manga i en especial a “Bola de drac”. El quatre components del grup, Eduard Costa, Joan Enric Barceló, Ferran Piqué i Dani Alegret, van estar acompanyats per la que ells anomenen la Bed Band, una secció de vents formada per músics molt joves, així com per baixista i bateria, mentre unes pantalles projectaven imatges relacionades amb les cançons o els vídeoclips del quartet, sens dubte un dels grups amb més poder de convocatòria en aquests moments de casa nostra.