Els 33 catalans de Cusachs s’obren pas a l’Ateneu de Caixa Laietana

Gran part del món artístic i cultural mataroní es va donar cita dijous, dia 20, a l’Ateneu de Caixa Laietana en la inauguració d’una de les exposicions més destacades de l’any que ja arriba a la seva fi. Es tracta de “L’armari Blanc. 33 catalans”, del veterà escultor Manuel Cusachs. Una exposició organitzada per l’Obra Social de l’entitat d’estalvis, que durant el mes de novembre ja es va poder veure a la Pia Almoina de Barcelona (on va rebre prop de 8.000 visitants). “L’Armari Blanc” de Cusachs mostra 33 bustos de catalans il·lustres, personatges que sempre havia adorat i van acabar entrant en el seu cercle d’amistats. Entre els més destacats, figures com l’escriptor Josep Pla, el Dramaturg Salvador Espriu, el poeta Miquel Martí i Pol o l’actor Josep Maria Flotats. Junt a ells, caps de bronze de personatges menys coneguts, amics íntims de Cusachs, als quals l’artista ret un gran homenatge al col·locar-los al costat dels bustos d’alguns dels grans noms de la cultura catalana.

Durant la inauguració, a la qual van assistir un centenar llarg de persones, el president de Caixa Laietana, Jaume Boter de Palau, va dedicar una infinitat d’elogis a Cusachs i la seva obra. “Ens trobem davant d’un conjunt d’obres excepcional, realitzada amb tota la intenció i amb total llibertat”, va afirmar Boter de Palau. Segons ell, els 33 bustos són peces “viscudes” per Cusachs, en les quals l’artista “deixa la seva empremta visual i ideològica i hi imprimeix la seva carta d’identitat”.

L’exposició, “possiblement irrepetible” segons va afirmar el president de l’entitat financera, estableix un territori compartit on hi conviuen personatges quotidians, artistes, empresaris, polítics i altres personalitats, conformant “un treball escultòric sense precedents”, tal i com va apuntar Boter de Palau. Un projecte escultòric, el d’interpretar plàsticament 33 catalans, que tal i com reconeix Cusachs va sorgir per inèrcia, però que ja es va convertir en una fita quan tenia tres o quatre bustos acabats.

L’armari familiar
En el seu torn de paraula, l’escultor va optar per llegir la introducció del catàleg de l’exposició. Un relat en què Cusachs recorda la presència d’un armari blanc ubicat a l’entrada del seu dormitori, a la seva casa familiar, i que li va marcar profundament la infantesa, “com un element més” de la seva família. “Si a casa apareixien vestits i abrics penjant, roba plegada, capses enigmàtiques [...] la meva imaginació els veia sortits de racons inescrutables de l’armari. L’escultor va recitar: “L’armari és sinònim, inventat, de l’intangible prestatge del pensament on tenim estibats molt propòsits que el temps alliberarà si n’obre les portes per fer-los realitat. Són les grans o petites obsessions que mouen l’afany de qui es dedica al sempre emotiu ofici de la plàstica”. L’armari com a metàfora de l’impuls creatiu que ha portat a Cusachs a treballar incansablement en els bustos d’aquests 33 catalans.