Joaquim Arenas

Elisabet Cristina de Brunsvic, reina dels catalans, a Mataró

La denominació d’aquest escrit es correspon amb el títol d’un llibre d’interès particular per als ciutadans de Mataró i del Maresme. No deixa de ser profitós també per als ciutadans del Principat en general en el marc d’un fet històric més ample.

L’autor d’aquesta obra de 104 pàgines de text seguides de 22 d’il·lustracions en paper cuixé és el mataroní Xavier Amat, periodista de professió i historiador.

S’escau comentar, no intentem fer una ressenya, el contingut d’aquesta obra feta amb una polidesa extraordinària, tot just en l’escaiença dels actes de commemoració del Tricentenari.
I és que el 25 de juliol de 1708, Elisabet Cristina de Brunsvic, després d’un llarg i, en certs moments, penós viatge, arribava a la platja de Mataró, ciutat en la qual va passar una setmana, però tant la seva arribada com la subsegüent estada a la ciutat causà una gran sensació entre la població. I no devia deixar indiferent tampoc la gent de la comarca ja que l’estol nombrós de vaixells que acompanyaven la nau reial fondejà davant de Mataró causant l’expectació pròpia d’un fet insòlit.

La Reina venia a celebrar de forma solemne el casament amb Carles III d’Espanya aspirant a la corona per la dinastia de la casa d’Àusria i es trobava a Barcelona per dirigir les estratègies bèl·liques de la guerra de Successió contra l’altre candidat al tron d’Espanya, Felip d’ Anjou, Felip V, al qual el darrer rei Carles II havia designat hereu de la corona de manera si més no estranya.

És així, doncs, que en aquest treball de X. Amat hi trobem les causes per les quals l’actual capital de Maresme va ser escollida per a l’arribada de la reina. S’hi explica a pleret els faustos de l’arribada i de la rebuda amb parlament en català de benvinguda, el palau on va residir, la vida que va fer a la Ciutat, les visites del rei i els prohoms mataronins que hi intervingueren i la relació de llurs cases o palaus, alguns avui encara recognoscibles.

El comiat de Mataró de la Reina Elisabet es feu el dia 31 de juliol de 1708.

Tot el llibre, ple de detalls, incrementa l’avidesa del lector a mesura que en passa les pàgines. Així, ja en els darrers capítols, quan consigna les festes de la boda reial, en forma solemne, abans havien contret matrimoni per poders sent ella a Viena, o parla de l’establiment de la cort reial a Barcelona.

El 1711 Carles d’Àustria marxà de Barcelona cap a Viena per ser investit emperador a causa de la mort del seu germà Josep. Va ser aleshores que Catalunya va ser governada, al llarg de dos anys, per l’emperadriu consort, Elisabet Cristina de Brunsvic, a qui el seu marit abans de partir havia nomenat lloctinent, governadora i capitana general. Atès que era reina també dels dominis peninsulars pertanyents als aliats que en aquells moments es reduïen al Principat de Catalunya i "és per això que se la va conèixer com la reina dels catalans" apunta X. Amat. Esment especial mereixen els apartats de l’exili dels catalans, alguns dels quals mataronins, a Viena.

Una història captivant, ben contextualitzada i explicada amb rigor la d’aquesta princesa vienesa que arribà de reina al Principat entrant per Mataró i en sortí vers el seu país d’origen per Barcelona havent esdevingut emperadriu.

Xavier Amat ha escrit l’obra oportuna en el moment oportú. Publicacions de l’Abadia de Montserrat mereix el nostre reconeixement i el suport de l’ajuntament de Mataró a l’edició, també. Tanmateix una bona eina per treballar la història del nostre país, corresponent al primer terç del segle XVIII, a les escoles i als instituts.

Arxivat a:

Comentaris

No hi ha comentaris. T'animes?

Amb la col·laboració de

Generalitat de Catalunya
Logo Capgròs
  • Capgròs Comunicació, SL
  • C/ Sant Benet,16-18 08302 Mataró (Barcelona)
  • Telf:93 790 45 46
  • info@capgroscomunicacio.com
  • redaccio@capgros.com
  • publicitat@capgros.com

Associat a l’àrea digital

Amic mitjans d'informació i comunicació

Web auditada per OJD Interactive