Elecció directa d’Alcalde

Del ben cert que en el moment que el lector es llegeixi aquest articlet, la reflexió que es facilita ja serà tractada en altres fòrum o fins i tot obsoleta. Així són els debats polítics, i així és la mateixa societat: canvi i interpretació constant. Però és més que probable que el debat de fons no s'hagi superat, és més s'haurà intensificat per calendari i per incorporació de nous elements. Però és agost, i aquest temes copsen titulars, edicions, buits i converses de té.

Ningú ho posa en dubte, i les dades dels estudis d'opinió apunten la tendència: l'interès per la política ha augmentat considerable per la població en general atenent a diferents factors explicatius, però es trasllada també amb una diversificació de les opcions de partits i organitzacions, i de noves clivelles polítiques. Que de fet no són noves.

En el cas català l'amalgama i la diversitat política sempre ha estat present a diferència d'altres territoris i comunitats autònomes on les coses eren negres, blanques o amb matisos. No s'enfadi el lector ja que és una paròdia per accentuar la presència en els consistoris de dues grans forces amb la presència testimonial (en relació als edils) com a molt d'un tercer. Sembla ésser que ara Espanya coneix que no tot pot ser bicolor, que existeixen tonalitats, prismes que canvien la direcció del color, tints, mates i brillantors.

Sembla ésser que ara el govern central proposa al legislatiu rumb de creuer per a aprovar una llei electoral necessària en aquests nous temps marcat també per noves demandes sobre mecanismes de participació. Es proposa que la llista més votada governi, que es faci elecció directa d'Alcalde... però poc se sap més. I poc es pot dir més mentre no hi hagi una document a debatre, o com dirien el més grans fins que no hi hagi una publicació al diari oficial. Per tant tots els interrogants que hi ha sobre la taula, i sobre l'aritmètica són això sondes d'opinió. I que aquesta futura llei sigui per consens o no -que seria un procés legitimador d'una llei electoral per antonomàsia - és una altra cosa. D'exemples de no consens en els darrers anys n'hi ha uns quants: reforma laboral, modificacions de la carta Magna, diverses lleis per Decret... la majoria absoluta i el suport categòric puntual d'altres grups ho permet. Està a les regles del joc.

Qualsevol politòleg, que no contertulià televisiu, incidiria que fa anys i panys que es parla del tema de l'elecció directa de l'alcalde ja present en d'altres països. També diria que el món local ha centrat molt l'atenció sobre noves formes de participació electoral i democràtica a nivell acadèmic.

El debat no es nou. Fa més de 10 anys que es ve debatent i proposant sobre la necessitat de cercar sistemes proporcionals més directes i que eviten les fal·làcies ecològiques de la Llei d'Hont que penalitza als partits petits ( com és el cas d'IU a nivell espanyol en el passat), de limitar la despesa electoral i fer-la encara més transparent , de circumscripcions úniques, d'obrir les llistes per a evitar l'efecte partit, de cercar millors mecanismes de participació, d'una nova llei de partits.... o de l'elecció directa d'Alcalde. Aquest darrer i que ens ocupa no és nou tampoc. Tirant d'hemeroteca es troba que a 1998 ja es va viure amb intensitat el mateix debat a Andalusia i que va provocar un gran enfrontament entre el PSOE i el PP. Però només quedà en això. També es troba en setmanes postelectorals que hi ha hagut diverses critiques a si el tactisme post electoral és poc ètic, si recull l'essència de les majories o no... però si legal per al model. Qüestió d'aritmètica.

De moment hi ha molts dubtes i caldrà observar com evoluciona el tema, però baixant a Mataró sembla ja una certesa que hi haurà un nova/es persona/es a presidir la corporació local abans de les properes Santes. Altra cosa és si a tenor de la futura elecció directa d'Alcalde o d'altres elements a considerar pel 'think tank' del partit del govern es disposarà passat el Nadal del cinquè alcalde no accidental des de la recuperació de la darrera fase democràtica abans de la votació. Alcalde o Alcaldessa.

Sigui com sigui s'enceta un curs polític que es presenta intens i incert. I més enllà dels temes que puguin interessar, es puguin patir i/o marcar el debat a Mataró gran part ho farà la tònica general.