El zoo d'en Pitus

Argentona ens havia agafat la davantera començant la temporada de La Xarxa dues setmanes abans que nosaltres, però diumenge passat, per compensar, a Mataró la vam encetar amb doble espectacle.

Al matí trencaven el gel els de la Tresca i la Verdesca, disfressats d’abelles, amb sabates Diesel i col·ladors al cap, demostrant que el que saben fer ho continuen fent molt bé. Bona música, varietat instrumental i connexió amb el públic, amb el gran i el petit. Un espectacle d’animació molt visual, pel vestuari a franges grogues i negres, i ric musicalment parlant. La veritat sigui dita, sonaven francament bé, fent veus, tocant equalitzats i tenien do de paraula i presència escènica. Amb les seves corresponents explicacions i demostracions van saber fer ballar la plaça, què els va seguir formant cercles, trens i el que calgués. Per acabar, el sac de confetti que una de les abelles va deixar anar, va crear moments d’apoteosi entre la multitud, què va haver de fer front a una guerra de color lila que va tenyir la zona, fent la delícia dels més menuts.

A la tarda la moguda es traslladava al Monumental, on, mentre la majoria de la gent estava pendent de la lluita personal de l’Alonso i en Hamilton a l’asfalt del Brasil, un altre bon grapat feia cua per entrar a veure El Zoo d’en Pitus. Després del bon gust de boca que els de La Tresca ens van deixar al matí, els de Tutatis (que també eren quatre) van deixar molt que desitjar, sobretot a nivell interpretatiu. D’una manera resumida es podria dir que el que els va salvar l’espectacle són els recursos que van fer servir, més que no pas la qualitat global. El vestuari, que protegia la simplesa actoral (com per exemple la del dolent que no tenia gaire força ni quan reia), i el fet de demanar sovint la involucració de la platea en la seva aventura (fent-nos aixecar els braços, imitar sons d’animals i col·laborant a la cacera) va fer oblidar moments com el dels acudits fugaços i sonsos, i que no es parés gaire atenció a la música enllaunada d’orgue d’estar per casa. De totes maneres, malgrat les grinyolades crec que els nens s’ho van passar bé, que això és lo important. Però a cantar... millor que no s’hi dediquin.