El vermell del foc, el negre de la nit

Un dilluns al vespre, l’activitat a Can Marfà és frenètica. En una petita sala, més d’una vintena de diablesses -que sense la vestimenta són noies d’edats diverses que no fan presagiar que en determinades nits es converteixen en les reines d’un infern de foc- es troben en plens preparatius. Aquesta mateixa setmana, estrenen maces, sobre les quals porten la pirotècnia als correfocs. És un regal que la colla s’ha fet per celebrar el seu 30è aniversari, aquest 2015. Les antigues estaven molt desgastades. “Cada any hem de retocar el material i la roba, el foc s’ho carrega tot”, expliquen. Les maces han arribat procedents de Montblanc, d’on és l’artesà que les ha tallat. Ho han fet d’uniforme vermell, i les Diablesses hi pinten una de les seves icones, una serp negra que s’hi enrosca. El vermell del foc, el negre de la nit, els seus dos colors. Hi ha feina: n’han de pintar 35, una per cada diablessa. Els dibuixos s’inspiren en els originals que va fer l’artista mataronina Nefer per a la colla.

En principi les Diablesses no tenen previstes grans celebracions per les seves tres dècades de vida. Quina festa pot ser millor, en tot cas, que encendre l’Escapada a Negra Nit, un dels actes estrella de Les Santes. Com a element commemoratiu, faran esclatar unes carretilles especials de color vermell amb forma de paraigües en arribar a la plaça de l’Ajuntament, en els instants finals de l’acte. Aquesta comparsa de diables va néixer l’any 1985. Va ser la primera de Catalunya en estar formada integrament per dones, cosa que avui encara les fa úniques. “Algun cop s’ha debatut si canviar això... Però no ha acabat de quallar”, diu, rient, l’Assumpta, una de les dues diablesses que va fundar la colla i que avui encara es manté en actiu. No hi ha cap gran història darrere del fet que naixessin com a colla exclusivament femenina i avui segueixin sent-ho. És així, i punt. Sempre van acompanyades dels Tabalers Do Maresme, que els marquen el ritme amb tabals, caixes i bombos i amb qui es coordinen per saltar, córrer i fer formacions conjuntes.

Soledat en plena Escapada
Hi ha llista d’espera per entrar a les Diablesses, però la renovació és permanent. Cada any entren dues o tres noves membres, que han de ser majors d’edat, per cobrir baixes i vacants. Fer de Diablessa requereix un procés d’aprenentatge. El primer correfoc de l’any sol ser per Sant Jordi, un acte més tranquil on les novícies estan sempre acompanyades d’un “àngel”, una diablessa experta que les va guiant. Però s’han d’acostumar ràpid i aprendre tot el que cal, perquè a l’Escapada a Negra Nit, l’ajuda s’acaba. “Hi estàs sola, t’ho has de fer tot tu, i saber reaccionar a tot el que pugui passar”, expliquen des de la colla.

L’Escapada és un món a part, no hi ha cap altre cita de les Diablesses que s’hi pugui comparar, i requereix una gran coordinació i planificació, però també capacitat de reacció i d’improvisació. “En general la gent es comporta molt bé, però sempre t’apareix algú descamisat i d’imprevist” comenta una de les diablesses. Gent a vegades passada de voltes, disposats a aixecar-les o sacsejar-les. O a vegades desorientades, amb cremades, que s’acosten a elles per preguntar-les a on  poden ser atesos. Com si no tinguessin prou feina, també han de fer d’informadores. Però hi estan obligades: en ple caos de l’Escapada, on en els darrers anys hi participen vora les 10.000 persones i on en alguns moments costa identificar a quin carrer ets, elles són l’element visible.

Control de riscos
Per poder exercir de Diablesses, totes han de tenir l’acreditació de Consumidors Reconeguts com a Experts (CRE), i la colla no pot manipular directament la pólvora. Les lleis són cada dia més restrictives. La prioritat, evidentment, és la seguretat. Un acte de foc és perillós si no es controla tot. Les Diablesses, desgraciadament, ho coneixen de primera mà. Després de l’explosió d’una saca gran on acumulaven la pirotècnia, l’any, totes les diablesses carreguen saques petites, que inclouen entre 8 i 10 carretilles. Al llarg del recorregut troben set punts de recàrrega. Entre les Diablesses i les colles convidades, l’Escapada suma unes 100 figures, que fan explotar al voltant d’un miler de petards. Xifres que ajuden a entendre com n’és d’eixordadora la nit del 25. El més perillós, expliquen les Diablesses, és obrir la saqueta plena de pirotècnia quan hi ha una regada de foc que la pugui encendre i fer-la explotar. Per evitar-ho, cada cop que han de carregar es posen de cara a la paret i es cobreixen amb el cos i la roba. És el seny que s’exigeix perquè la rauxa es pugui desfermar amb tota la seva força.