El Vaticà no reconeix les Santes

Santa Juliana i Semproniana, patrones oficials de Mataró des de l'any 1852, no estan incloses de la darrera edició del Martirologi Romà, un llibre confeccionat per la Santa Seu on apareixen tots els sants i santes oficialment reconeguts per l'Església Catòlica, actualment més de 6.500. En aquesta darrera edició, que va sortir a la llum solament en llatí a finals del 2004 i que encara no ha arribat a Espanya, les dues germanes mataronines no apareixen en considerar que no tenen prou credibilitat històrica. Encara que el llibre oficial actualment només és consultable a Roma, la revista Notitiae, la publicació de la Congregació del Culte, en el número de gener-febrer d'enguany en publica les esmenes. Mossèn Josep Urdeix, sacerdot del Bisbat de Barcelona i membre del Centre de Pastoral Litúrgica, un dels pocs sacerdots de Catalunya que disposa d'aquesta documentació, en confirma la inexistència: «Efectivament, les Santes de Mataró són retirades del martirologi perquè són considerades de tradició massa locals i sense verificació històrica, però això no ha de generar cap problema, igualment es permet que siguin beneïdes», ha especificat el sacerdot. De fet, les Santes desapareixen conjuntament amb altres dinou màrtirs més, una d'elles santa Eulàlia de Barcelona, i diversos canvis en dates de celebració d'altres sants.

Aparició en el llibre de 2001
Ara bé, Santa Juliana i Semproniana protagonitzen una curiositat respecte als altres sants no reconeguts pel Vaticà. En les reedicions del Martirologi Romà publicades per la Santa Seu de la versió del 1956 no apareixen mai les santes mataronines; en canvi, són esmentades per primera vegada en la revisió que se'n fa l'any 2001, quan el Vaticà considera necessària una revisió de la llista oficial provocada per l'alt nombre de beatificacions i santificacions proclamades durant el pontificat del papa Joan Pau II.

Les fonts consultades per capgròs desconeixen qui per encàrrec de Roma fa els estudis per considerar si un sant o santa tenen prou verificació històrica per ser considerats com a tals. Els monjos del Monestir de Silos de Burgos, una de les comunitats a les quals el Vaticà podria haver encomanat aquesta emissió, ha negat haver participat en aquesta investigació històrica.

Un dels sacerdots catalans que més ha treballat sobre la biografia de les suposades santes Juliana i Semproniana, mossèn Blai Blanquer, actual rector de la parròquia de Sant Pere Octavià de Sant Cugat del Vallès, no s'ha mostrat sorprès per aquesta decisió. «La història de les Santes és venerable i versemblant, però encara que no és estrany que Sant Cugat, líder cristià, tingués deixebles, d'aquestes dues germanes suposadament nascudes a Mataró no hi ha cap document històric contundent que n'avali l'existència», explica el clergue. Blanquer posa en dubte la història de les dues joves, de les quals s'explica que el 304 d.C. van anar a cercar el cos del seu líder espiritual, Sant Cugat, qui havia estat assassinat per l'emperador Dioclesià, i en ser sorpreses per la policia imperial mentre l'enterraven, elles foren decapitades al mateix indret. «En aquella època de persecució dels líders cristians els màrtirs eren morts per arrossegament i després llençats a les feres, per tant, era impossible que les dues noies en trobessin el cos per donar-li santa sepultura», ha explicat el rector.

Indiferència
Des de l'Administració de les Santes, un dels seus membres, Manuel Agustí, ha admès que desconeixia la notícia: «A mi em deixaria bastant indiferent si realment fos així, el que crec que és important és el sentiment de la gent. El que importa és el cor i no la raó», ha assegurat. Agustí ha tret ferro a la qüestió comparant-ho amb els llocs sagrats que es poden trobar a Terra Santa: «Els dos cops que jo hi he anat no m'he posat a pensar si la pedra que diuen que va tocar Jesús era realment aquella o una altra. És igual». El membre de l'Administració de les Santes ha insistit que l'important és que el poble de Mataró accepti Juliana i Semproniana com a patrones. Agustí ha recordat que també hi ha dubtes sobre l'autenticitat de les relíquies que es conserven atribuïdes a les Santes.