El valor de Setmana Santa

Mataró mai ha acabat de posar en valor la seva Setmana Santa. Malgrat que és un dels esdeveniments més participats del calendari cultural de la ciutat, i que en els darrers anys s’ha convertit en un pol d’atracció de visitants, no es pot dir encara que la festivitat hagi esdevingut un emblema mataroní ni un element bàsic de promoció. Des de ja fa un quart de segle –va ser a mitjan anys 80 quan va es va produir la seva gran reviscolada- milers de persones participen de les processons i actes litúrgics que conformen el programa d’actes, que acumula unes 30 cites en menys de quinze dies. La Processó General de Divendres Sant, a tall d’exemple, suma unes xifres de públic espectacular. Però potser el més destacable és la quantitat de persones implicades en les nombroses confraries i germandats de la ciutat. Un ampli teixit social, implantat sobretot a barris com Cerdanyola, que fa front comú durant els mesos previs per preparar tots els passos, restaurar i enllustrar les figures i assajar les partitures que acaben donant vida a la festa. Aquest fenomen ha convertit la Setmana Santa mataronina en una de les més potents de Catalunya. Molts ciutadans de municipis del país amb menys tradició en aquest sentit acaben desplaçant-se a Mataró per gaudir de l’ambient de les seves processons. Tot i així, bona part del teixit social i institucional mataroní s’ha mantingut fins ara al marge d’aquest esdeveniment, com si fos un element aliè. Aquesta situació, però, pot haver canviat aquest 2011, després que Mataró hagi acollit el Congrés de Germandats i Confraries, l’Ateneu de Caixa Laietana hagi dedicat una gran exposició a la festivitat, i s’hagi editat un llibre que en recull la seva història. Un seguit de moviments que han d’ajudar a visibilitzar la importància d’aquest fenomen a la ciutat.