El trompetista mataroní Ivó Oller obre camí amb el seu segon disc

"Way". Aquest és el títol del nou disc del trompetista mataroní Ivó Oller. El segon que aquest músic de jazz de la ciutat edita com a líder d'una formació, després del seu 'Jazz Nu' de l'any 2009. La carrera d'Oller és molt extensa, amb nombroses col·laboracions i projectes paral·lels que el mantenen tan ocupat que han fet que pasessin set anys entre un disc i un altre. "Les teves coses sempre les acabes deixant a un calaix", bromeja. Per aquest motiu, l'evolució entre els dos treballs és notable. "Way", camí en anglès, és un disc molt més elèctric i modern, més basat en el funk i el groove", destaca el mataroní. Baix elèctric i teclat hammond ajuden a dotar de musculatura i ritme aquest àlbum, que respon a la trajectòria que ha emprès Oller en els darrers anys. "Els músics amb el que solc col·laborar avui es mouen en aquest àmbit, així que és l'onda que m'ha sortit natural".

Oller i la seva banda el presentaran el proper 9 d'octubre a la sala Jamboree de Barcelona, i el 22 del mateix mes seran a La Sala d'Argentona

La majoria de les peces són composicions pròpies, i els estàndards que hi versiona, com Summer Time, prenen un caràcter molt original, amb quatre trompetes en format brass band ple de potència. Els instruments de corda d'Eduard Iniesta, la veu de Marian Barahona o el saxo de Martí Serra figuren entre els col·laboradors de l'àlbum, que Oller ha enregistrat acompanyat d'un quartet elèctric en totes les cançons. "No hi ha tantes col·laboracions com havia plantejat al principi, tot i que volia que el disc fos una mena d'homenatge a molts dels músics amb els quals treballo", afirma Oller, un dels impulsors de la Big Band Jazz Maresme.

Sons mediterranis

Un dels elements destacats de l'àlbum del trompetista mataroní és la influència de les músiques d'arrel tradicional que empelten alguns dels temes. "Sempre m'ha influencait molt el so mediterrani, que crec que està una mica desvirtuat", explica Oller, que considera que entre el so "massa yankee" o el que és "del tot tradicional" hi ha un terme mig que dóna "molt de joc". Afirma que li agraden molt aquests compassos i sonoritats, que ajuden a dotar d'una personalitat pròpia el disc.