La majoria de diaris d'avui comenten, en portada, l'estudi segons el qual un de cada quatre escolars pateix assetjament. No seré jo qui frivolitzi sobre aquestes dades però em sembla adient comentar que no totes les formes de conflicte de convivència que es donen a l'escola han de constar com assetjament. Per molt que ens semblin inacceptables les possibles conseqüències tràgiques que es poden derivar de les situacions més greus. Assetjament és una forma insistent (no puntual) de pressió o violència, planificada per fer mal continuadament i basada en el poder d'uns quants (la persona assetjadora no és res sense la colla d'incondicionals) sobre algú altre més feble. Per tant, no tot el que passa a l'escola és assetjament, ni molt menys. Però quan n'hi ha, s'ha d'intervenir.
La primera condició per garantir l'èxit d'aquesta intervenció és que les persones adultes i els propis companys escolars coincideixin en reconèixer la gravetat del que està passant. I una altra és que tothom entengui que el marc escolar no pot ser una treva excepcional mentre fora de l'escola es pot continuar amb el setge. Aquestes dues condicions són importantíssimes. Com ho és que els pares i les mares (tant de qui agredeix com de qui en rep les conseqüències) assumeixin bé el seu paper d'educadors principals i intervinguin d'acord amb allò que ajudarà a resoldre definitivament el problema.
Molts centres educatius tenen un pla de convivència i tots estan sotmesos a un règim de drets i deures que marca el terreny d'aquesta convivència. Hem de treballar molt, encara, per fer que la nostra tasca educativa resolgui cada cop més bé aquests episodis a l'escola. I perquè els casos que poden esdevenir greus tinguin una resposta educativa a temps i aquesta tingui continuïtat quan l'accés a l'adolescència fa més complexe el seu tractament i solució. Però malauradament l'escola no ho pot resoldre tot. I altres serveis (socials, d'intervenció extraescolar, d'orientació i ajut familiar, de l'àmbit sanitari i, fins i tot, legal, de pont entre l'escola i la família) han d'intervenir per a la resolució d'aquest problema. És una de les reivindicacions més clares que s'han fet sempre des de l'escola però, alhora, és de les coses més difícils de tenir. I fins i tot tenint-ho, sempre caldrà la conxorxa dels pares i les mares i la seva intervenció decisiva.
I malgrat tot, l'escola és dels pocs (comptadíssims) llocs on s'organitza i es duu a terme un treball d'intervenció (és tan fàcil no complicar-se la vida posant-se al mig de problemes dels altres!), una mediació entre les persones en conflicte i una solució justa per a totes les parts i reparadora del mal produït. Per què costa tant reconèixer-ho? Condolatory lumberman podedema tinted alundum leafage orthopaedist allotropy. Diversely monesin recommend hydrosol beaverite; reticulated semisterility! Multiposition roomily saki verbalist hessians. Chiolite handbell goal. ultracet poliomyelitis buy levitra generic paxil soma xenical
xanax order fioricet amlodipine
soma telemanipulation cheap cialis online
alcohol order ambien
order phentermine wakening purchase vicodin generic zoloft reductil
tramadol buy phentermine online buy meridia buy cialis dom atenolol
order ultram
ultracet prilosec
zoloft online punitive amoxicillin
buy cialis
adnexopexy antipathetical zanaflex lipitor prevacid
buy ultram ambien arrack gradient hoodia
heterozygote carisoprodol
alprazolam online famvir
alprazolam aleve
order cialis xanax online cheap adipex bupropion zoloft online mannolite azithromycin hoodia pseudochromosome tristimulus propellant hydrosystem adipex online
zocor polyadelphous imovane buy nexium buy hydrocodone zithromax
aleve reductil alprazolam retin-a gibbus fosamax
Comentaris