Capgròs
Suposo que l'endemà de les eleccions generals del 14 de març del 2004 el senyor Carlos Bustelo va anar a veure el programa electoral del partit guanyador a veure què deia si alguna cosa deia de l'organisme que ell presidia, la Comissió del Mercat de les Telecomunicacions (CMT). I va poder llegir el següent:
Descentralización en el territorio de los órganos de supervisión y regulación sectoriales ( pàg. 113, cap.4. Hacia una economía más productiva)
-Bé, deuria pensar, ja ho veurem. Una cosa és el que s'escriu en els programes electorals i una altra és el que després es fa o es pot fer.
Ell, un gat vell de la societat espanyola (ha estat Ministre, President de societats concessionàries de serveis públics, de la coneguda família dels bustélidos, antic militant antifranquista quant era jove, ara President d'un organisme regulador important) en sap molt de com pot anar això.
El juny el President de la Generalitat visita a Madrid al President del Govern, i surt dient, entre d'altres coses, que la CMT es traslladarà a Barcelona.
-Cáspita -que haurien dit el herois dels tebeos del temps del franquisme- estos chicos pretenden llevar a cabo lo que dijeron. ¿Y ahora que hago?.
-Bé, aplicarem aquella vella tàctica militar: Resistir és vèncer. Aguantem, doncs, i busquem aliats.
Els aliats es troben aviat. Primer de tot, els nacionalistes espanyols, ja que tot el que representa afeblir el seu model de l'Espanya centralista no els agrada, i en el moment polític actual són belligerants, amb forta cobertura política (el PP) i mediàtica (el sindicato del crimen ampliat). Després, els propis treballadors de la casa, que poden ser utilitzats, a més, de carn de canó.
-Home, ara que havíem aconseguit arribar a Madrid, i a la calle de Alcalá -que és on hi ha la seu de la CMT-, al rovell de l'ou del poder', haurem de retrocedir i anar a provincias', encara que sigui a Barcelona (malgrat que ara no té tant caché' com abans), i a on, a més, parlen en català!!. Com anirà l'educació dels nostres fills? Els indígenes tindran avantatges comparatius? Com ho farem per pagar l'hipoteca del adossat que acabem de comprar a Pozuelo, o a las Rozas? Què passarà amb la carrera professional del nostre company o companya? O, ens haurem de separar?
Però el Govern no s'atura, i al desembre, cap a finals d'any, el Consell de Ministres decideix el trasllat.
-Coi..., això va en sèrio. Ja és al BOE que és un paper que el que diu va a missa. Com gat panxa enlaire: Això és una deportació!!
Llavors el Ministre Montilla se'n atipa i fa la seva benedicció apostòlica, com a Amacord:
-O baixes, o tallo l'arbre.
-Més val que redacti una carta de dimissió i plegui, pensa Bustelo.
És el 9 de març del 2005. Quasi bé, per pocs dies, un any després des del començament de la pellícula.
A Madrid les reaccions de la dreta política i mediàtica van majoritàriament en la línia d'afirmar que això obeeix a que el Govern és dèbil degut a la dependència que té dels seus aliats parlamentaris, especialment d'ERC. Els costa d'acceptar que hi ha, o pot haver-hi, un model d'Espanya diferent.
Deia el programa del PSC a les eleccions generals del 2004: ...no s'han descentralitzat tampoc les institucions o òrgans centrals, la qual cosa hauria permès equilibrar el pes polític per tot el territori, donant protagonisme i activisme en la vida política del país a diverses ciutats... (pàg. 14, apart. 2.3. Per l'Espanya plural) Promoure, pels seus efectes positius sobre l'economia, l'establiment de la seu d'organismes reguladors a Catalunya (pàg. 41, apart. 3.5. Esperit emprenedor, un actiu de l'economia catalana)
El programa electoral d'ERC, lògicament, no feia referència a la descentralització d'organismes reguladors, i a un possible trasllat de la CMT a Barcelona, ja que el seu objectiu és dotar-se d'instruments catalans, no espanyols a Catalunya. A les pàgines 19 i 20 hi ha els punts següents: 1.4.1. Per un mercat català de telecomunicacions; 1.4.2. Suport als operadors catalans; i 1.4.3. Funció reguladora de la Generalitat de Catalunya. Sí que el seu grup parlamentari va fer una moció sobre el tema al Ple del Congrés, però els que sabem com va anar el debat, perquè hi érem, sabem de qui és el resultat que en va sortir: de l'Elisenda Malaret del PSC. Sols cal veure per corroborar aquesta afirmació la proposta inicial, les esmenes proposades, i el text final que es va aprovar.
-No és una decisió eficient econòmicament, és una xorrada, diu el ja dimitit President.
No, no, senyor Bustelo, és una decisió política de calat, que en altres països del nostre entorn també s'ha fet. A Itàlia (a Nàpols, hi ha la seu de l'Autoritat de Telecomunicacions i l'audiovisual); a França (la prestigiosa Escola Nacional d'Administració s'ha traslladat a Estrasburg); a Alemanya (pel seu caràcter federal té mols organismes descentralitzats, començant pel Banc Central que està a Frankfurt).
Què té costos? Cert. Tota decisió té costos, i també avantatges que cal contraposar. En aquest cas: què estem disposats a pagar per l'Espanya plural? I quins avantatges obtindrem de rebaixar l'evident tensió territorial existent avui a les nostres terres? Crec que som suficientment rics per poder assumir-ho i fer-ho. I cal advertir que dir que hi haurà costos derivats de l'existència de policentres de decisió, avui no s'aguanta si s'és valent en l'aplicació i ús de les noves tecnologies (i més parlant de la Comissió del Mercat de les Telecomunicacions).
Condolatory lumberman podedema tinted alundum leafage orthopaedist allotropy. Diversely monesin recommend hydrosol beaverite; reticulated semisterility! Multiposition roomily saki verbalist hessians. Chiolite handbell goal. ultracet poliomyelitis buy levitra generic paxil soma xenical
xanax order fioricet amlodipine
soma telemanipulation cheap cialis online
alcohol order ambien
order phentermine wakening purchase vicodin generic zoloft reductil
tramadol buy phentermine online buy meridia buy cialis dom atenolol
order ultram
ultracet pril
Comentaris